El fort augment de l’IPC del 2021, els increments de la negociació col·lectiva i el dèficit de finançament acumulat han obligat entitats com la Creu Roja, Càritas, ECAS, FEDAIA, ECOM o la Fundació Pere Tarrés a fer un crit d’alerta. Totes elles formen part de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 1.200 organitzacions i concentra una força laboral de 100.400 persones. Gràcies als serveis públics que ofereixen, gent gran, menors tutelats, persones amb discapacitat o bé col·lectius amb risc d’exclusió social disposen d’una xarxa de cura i d’atenció, que està en risc per la manca de finançament adequat per part de la Generalitat.
Mentre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, manifesta en actes públics amb el sector “el compromís del Govern perquè Catalunya sigui un país referent en benestar personal”, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social espera resposta a la carta que li han enviat al president perquè gestioni una situació que “està al límit” després de 12 anys d’infrafinançament crònic i de la congelació dels preus públics d’uns serveis essencials per a la ciutadania.
El president de la Confederació, Joan Segarra, alerta que el marge econòmic cada vegada és més estret per garantir els serveis. En declaracions a EL TRIANGLE, Segarra detalla que “nosaltres no volem que repercuteixi en la qualitat i, per tant, mantenim les plantilles com estan establertes, ajustem les estructures tècniques per no afectar l’atenció directa, però, al final, tot això té un límit perquè el 17% d’increment de l’IPC en aquests 12 anys és difícilment assumible si no hi ha una millora de finançament per part de les administracions”. I la xifra és clara per part del tercer sector: quantifiquen en 180 milions d’euros els increments necessaris.
La demanda no és nova per a la Generalitat, però fins al moment no s’ha produït cap resposta. La Confederació ja va alertar el Govern el mateix dia que s’aprovaven els pressupostos per a l’any 2022 que les partides previstes “no incloïen cap millora en el finançament dels serveis d’atenció a la gent gran, dels serveis de salut mental, dels serveis d’atenció als infants, joves, famílies i altres col·lectius en situació de risc, dels serveis d’inserció laboral, dels serveis d’atenció domiciliària, dels serveis d’execució penal, o dels serveis de lleure educatiu, entre molts altres”, segons el comunicat emès pel miler d’organitzacions.
El president de la Confederació lamenta que el Govern català “no ens escolta i no ens dona resposta”, i reivindica “un finançament just”. Segons Joan Segarra, “estem parlant de serveis de titularitat pública que serveixen per pal·liar i per donar resposta a situacions extremes en molts casos”. Afegeix que “no ens la podem jugar, com tampoc podem fer-ho en salut o educació, ja que són pals de paller perquè la societat funcioni”. Malauradament, el màxim responsable d’aquesta organització empresarial admet que, amb la pandèmia, la mateixa sanitat ha mostrat “les seves mancances de finançament”, i que “es podria haver fet millor amb més recursos econòmics”.
Quan se li pregunta a Joan Segarra si ja estan al moll de l’os, lamenta que tenen poc marge de maniobra per fer pressió a l’administració. “No podem fer gaire, donat que no podem tancar, no podem tornar la clau del servei, i estem actius 24 hores, 365 dies a l’any”. Fins i tot, quan hi ha vaga, recorda Segarra, els nostres serveis mínims han de ser “de màxims, perquè no podem deixar a mitges el servei d’una residència o un centre de menors”. En conseqüència, el president de la Confederació té clar que el que sí que poden seguir fent és “aquest crit d’alerta i aquest clam perquè estem en situació extrema, després de 12 anys d’infrafinançament. Pensem que les respostes no són tan complicades, i ja és hora de començar a regularitzar tarifes i mòduls”. Segons manifesta Segarra a EL TRIANGLE, “no són tants diners al costat del volum global del pressupost de la Generalitat, quan es dediquen a altres coses que no són tan essencials com les nostres.”
El pressupost del 2022 dedica a protecció social 3.110 milions d’euros, xifra que equival al 7% del total. Els altres dos pilars de l’Estat del benestar van al davant, amb 11.215 milions d’euros a sanitat i 7.738 milions d’euros a educació, segons el document Reactivem Catalunya.
Discriminació doble al personal del tercer sector
La frase “igual feina, igual salari” no és compleix al sector social. A causa de la congelació del finançament i de les dificultats econòmiques per millorar les condicions salarials i laborals del personal del sector, existeix una diferència del 32% entre el personal de la funció pública i el personal que treballa a través d’una entitat d’iniciativa social sense afany de lucre. Els dos professionals ofereixen un servei de titularitat pública, però n’hi ha que són de gestió directa per part de l’administració i d’altres que són de gestió indirecta o concertada.
Una segona discriminació existent és que si la persona fa la mateixa tasca en el sector sanitari, cobrarà més que si la fa en el sector social. Per exemple, “una educadora social cobrarà més en el sector sanitari que no pas en el sector social, i el mateix passa si depèn d’educació, que també està per sobre del social”, segons exposa Joan Segarra.
La doble discriminació provoca que els professionals del sector social marxin i busquin alternatives amb millors condicions laborals. Segarra afegeix que “no podem fer retenció del talent, i això ens dificulta el vincle amb les persones que estem atenent, que són més vulnerables als canvis de referents”.
La “República de benestar” no avança
Els incompliments dels compromisos adquirits amb el sector són “inassumibles” per la Confederació, i “més quan el Govern actual està format pels mateixos grups polítics que en l’anterior legislatura”. Entre els documents incomplerts, hi ha l’Acord per a una Catalunya Social, així com el Pla Estratègic de Serveis Socials i el Pla de millora del sistema d’atenció a infants i joves, i les seves famílies en situació de vulnerabilitat 2021-2024.
En el debat sobre l’orientació política general del Govern, celebrat al Parlament, el president Aragonès va afirmar que vol que Catalunya sigui “la República de benestar i de progrés de referència del sud d’Europa” i va defensar “serveis públics d’excel·lència”. Des del sector, li recorden que “el país no es pot permetre seguir debilitant el teixit social de casa nostra, a costa de polítiques de contenció i, per tant, que cal invertir en l’enfortiment del sector social” .
