Són molts els reptes per aquest 2022 que arrossega dos anys de pandèmia amb crisi sanitària, social i econòmica. Alguns dels principals actors del tercer sector social expliquen quins són els seus reptes i prioritats.

• Consolidar la Renda Bàsica i avançar en la cohesió social

La posada en marxa de la Renda Bàsica Universal (RBU) i aconseguir que aquesta prestació es consolidi en l’agenda política és el primer repte per al que queda d’any que responen des de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). De moment, el Govern està preparant la posada en marxa d’un pla pilot de la RBU, una prestació pensada perquè ningú hagi de viure amb ingressos per sota del llindar de la pobresa.

El segon repte que plantegen és “avançar en la cohesió social”. A finals del 2021, ECAS va presentar l’informe tretze de l’INSOCAT, 'Indicadors socials a Catalunya', titulat 'L'impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l'economia, pateix la ciutadania', precisament s’adverteix que molta gent s’està quedant al marge del creixement econòmic.

• Més pressupost i el Pla de millora en l’atenció a la infància

A Catalunya hi ha gairebé un milió i mig de famílies en risc de vulnerabilitat, en una situació en precari que ha estat creixent des de la crisi financera de 2008 i que s’ha accentuat arran de la crisi econòmica sorgida per la pandèmia. Des de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), reclamen més polítiques i finançament públic per a la infància, i com a oportunitats plantegen treballar més la prevenció i potenciar models alternatius d’atenció a la infància i la joventut.

Així, reivindiquen que les polítiques d’atenció, prevenció i protecció a la infància tinguin més pressupost, i l’actualització de les tarifes del serveis i l’equiparació salarial, tant si son propis com concertats, de tal manera que es reconeguin “unes figures professional claus per a la infància, i no sempre reconegudes”. Consideren prioritària, a més, la implementació del ‘Pla de millora d’atenció a la infància, joventut i les seves famílies’, acompanyat d’una memòria econòmica, un calendari de desplegament i uns indicadors d’impacte.

• Habitatges adequats i inserció laboral per a persones amb discapacitat

“Tot i l'esforç continuat de les nostres entitats, dels professionals i del voluntariat encara estem lluny d’assolir la plena inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies”, adverteix una portaveu de Dincat. Dos eixos vitals per anar cap a la inclusió serien l’accés a serveis d’habitatge i d’atenció diürna i avançar cap a un nou model d’inserció laboral que promogui l’ocupació del col·lectiu amb especials dificultats.

Dincat recorda que prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya esperen una plaça per poder viure amb els suports necessaris, ja sigui en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar. Hi ha persones que fa quinze anys que estan en llista d’espera.

Pel que fa a l’àmbit laboral, reivindiquen garantir el dret al treball de tothom i per això caldrà, diuen, incrementar les oportunitats de trobar feines adequades per a totes les persones.

• Dos nous recursos per a persones sense llar a Barcelona

A l’hora de triar dos reptes, a Assís Centre d’Acollida es refereixen a dues novetats en els seus serveis que arribaran aquest 2022 després de temps de treballar-hi. Tenen previst inaugurar al juliol el “nou centre Assís” amb espais de menjador, dutxes i rober preparats per atendre les necessitats més bàsiques de les persones sense llar. També hi haurà espais per a la formació i el lleure.

El seu segon repte també és una inauguració, en aquest cas, un nou servei: la Llar Rosario Endrinal, amb deu allotjaments protegits per a dones en situació de sense llar. Mitjançant l’acompanyament individualitzat, es dotarà a les dones en situació de carrer i víctimes de violència dels recursos necessaris per tal d’apoderar-les en el seu procés de recuperació. Serà un recurs més especializat d'atencio a dones sense llar.

• Lleis de reconeixement del tercer sector i millora del finançament

El president de La Confederació, Joan Segarra, destaca com a principal repte “l’impuls en la tramitació del triple marc legislatiu que ha de contribuir al reconeixement del tercer sector social”. I en això es refereix a la Llei d'acció concertada per la provisió de serveis públics d'atenció a les persones de caràcter social; la Llei del tercer sector social i la Llei d’economia social i solidària.

El segon repte el vincula al finançament i reclama “un pla plurianual, progressiu i interdepartamental de millora del finançament dels serveis d’atenció a les persones de caràcter social”. Aquest millor finançament, per a La Confederació, hauria d’assegurar “la qualitat de l’atenció, revertir l’infrafinançament històric i millorar les condicions laborals de les professionals del sector”.

• Reduir les desigualtats i combatre la bretxa digital

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya marca com a reptes de l'any reduir les desigualtats i combatre la bretxa digital.

“Es calcula que el 20% de les persones més riques acumulen sis vegades més ingressos que el 20% de les persones més pobres, la dada més dolenta dels darrers cinc anys”, recorda la presidenta de la Taula, Francina Alsina. “És prioritari seguir avançant en la consecució de l’ODS de reducció de les desigualtats -hi afegeix-, perquè ningú es quedi enrere i per trencar amb el cercle de la precarietat”.

Alsina subratlla que la pandèmia també ha evidenciat el greu problema de la bretxa digital, un factor més que contribueix a incrementar l’exclusió i les desigualtats i que s’ha convertit en un barrera clara per accedir a drets socials essencials, com el treball, l’educació, la salut o la participació. “Cal garantir l’accés a Internet de totes les famílies -diu- i promoure la formació d’habilitats tecnològiques a tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva condició”.