La crisi sanitària generada per la Covid-19 està derivant en una nova manera de veure el món amb nous hàbits i models d’interacció social.

Però com afectarà aquest nou paradigma a l’àmbit de la intervenció social? Hi haurà canvis a l’hora d’interactuar amb les persones més vulnerables? Amb quins problemes es trobaran les entitats sense ànim de lucre quan es disposin a oferir el seu servei? De tot plegat, n’hem parlat amb en Joan Segarra, president de La Confederació.

Com creieu que aquesta nova realitat a la qual ens veiem abocats afectarà les relacions entre persones?

És difícil de dir, perquè encara no tenim totes les dades per saber com serà aquesta nova realitat o nova normalitat. El que és evident és que les conseqüències de la pandèmia afectaran, com a mínim a curt i mitjà termini, en la manera de relacionar-nos, de treballar i de viure. La distància física, els materials de protecció i altres mesures per evitar contagis segur que tindran incidència.

Com aquest nou model d’interacció entre persones pot repercutir en el funcionament intern de les entitats socials?

Caldrà adaptar-se. Les entitats socials fonamenten una part de la seva activitat en les reunions, trobades, assemblees. Els aprenentatges obtinguts durant aquest període de confinament ens hauran de servir per dissenyar noves maneres de relacionar-nos.

I en les tasques d’intervenció social?

La intervenció social, en un tant per cent elevadíssim, implica interrelació entre persones. Per tant, caldrà adoptar noves pràctiques. Els serveis d’acció social que han continuat funcionant de manera presencial durant la pandèmia ja han fet aquest procés d’adaptació. El problema és que no sempre han disposat del material de protecció necessari. Això caldrà garantir-ho.

I els que han treballat des de la distància, podran adoptar aquestes noves formes presencials i, a la vegada, aprofitar els nous models d’atenció i seguiment no presencial engegats amb èxit durant el període de confinament.

Podran les entitats, doncs, garantir el servei que duien a terme abans del brot de coronavirus?

Sí, les entitats socials continuarem fent el mateix però adaptant-nos a la nova realitat. Això no ens preocupa en excés, la capacitat del sector social per assumir noves realitats està acreditada.

El que sí que caldrà és disposar dels recursos materials i econòmics necessaris. Per això des de la Confederació estem reclamant des de fa dies un pla de reactivació econòmica pel Tercer Sector Social que hem concretat en 12 mesures per assegurar la sostenibilitat de les entitats.

Preocupa la viabilitat econòmica de les entitats?

El principal repte serà assegurar els recursos econòmics necessaris per garantir la sostenibilitat de les entitats, que permetin millorar les condicions laborals de les professionals que les formen i posar l’acció social en el lloc clau que li correspon.

Quan parlem de les entitats, de les seves necessitats, dels canvis a fer o dels nous models, ho fem de manera global, incorporant a totes les veus: professionals, voluntariat, sòcies,...

Quin serà l’impacte de tot plegat en les persones més vulnerables?

Des de pràcticament els primers dies de la pandèmia, des del sector social vam advertir que darrere la crisi sanitària vindrien les crisis econòmica i social. I que com sempre en tota crisi, l’impacte encara seria més gran en els col·lectius més vulnerables. Per això els possibles canvis de models no només no han d’incidir en negatiu en l’atenció a les persones, sinó que han de millorar-la i incrementar-la.

Des de l’àmbit del Tercer Sector Social català, es pot extreure algun aprenentatge d’aquesta crisi sanitària?

Aquesta crisi ha de servir, entre altres coses, perquè administracions i ciutadania assumeixin el paper clau que juga el Tercer Sector Social en la cohesió social del nostre país. Durant la pandèmia, especialment en la fase més dura, salut, educació i acció social han estat claus, per fer front als reptes que ens plantejava.

Si ja abans eren justes les reclamacions que fèiem, ara és imprescindible que se’ns reconegui com a pilar de l’estat del benestar. I això, d’entrada, vol dir més reconeixement i més finançament.