Notícies
Coneixem a… Som Llar
Amb la sèrie d’entrevistes «Coneixem a…» volem mostrar la tasca que fan les entitats del tercer sector social des de la base. Milers d’iniciatives i entitats que volem donar a conèixer i reconèixer, destacant el seu valor d’aportació del tercer sector social, el sector sense ànim de lucre que té cura de les persones.
1.- Ens podeu explicar breument què és, què representa i quina tasca feu des de Som Llar? De quina federació formeu part i que us aporta?
Som Llar (abans ProHabitatge) som una entitat del tercer sector social que treballa per garantir el dret a l’habitatge de persones i famílies en situació d’exclusió residencial, amb una mirada feminista, interseccional i comunitària.
Acompanyem processos d’inclusió socioresidencial posant la persona al centre, creant espais de seguretat, arrelament i vincles. Entenem l’habitatge com una eina per a la transformació vital i apostem per una intervenció que va més enllà del sostre: comprem, reformem i gestionem habitatges perquè puguin convertir-se en una veritable llar. El model Fair Housing ens permet adaptar-nos a les realitats diverses de les persones.
Formem part d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió i altres espais de treball col·lectiu, que ens aporten força per a la incidència, vincles per generar aliances i una mirada estratègica compartida sobre els grans reptes socials del país.
2.- Quins valors i punts forts creieu que té la vostra entitat i (què aporta al territori, heu realitzat algun tipus d’experiència innovadora, quin retorn social en positiu teniu…) ?
El nostre principal valor és treballar des de la lògica de drets, utilitzant l’habitatge des de la cessió d’ús per cobrir una necessitat bàsica, posant sempre la persona al centre i entenent la família com a motor de canvi. Creiem que el procés de cada persona ha de ser significatiu, i per això treballem des d’una mirada comunitària, amb l’objectiu de fomentar l’arrelament i la cohesió social.
Disposem d’habitatges propis que ens permeten oferir solucions estables i adaptades a les necessitats de cada individu o unitat familiar, ja sigui a través de la compra, la rehabilitació o la gestió d’habitatges. Aquest enfocament integral ens ha dut a desenvolupar programes que aborden la interseccionalitat entre l’exclusió residencial i el gènere, donant resposta a situacions molt diverses com la de dones monomarentals amb càrregues econòmiques, persones migrades en situació de vulnerabilitat o dones que han patit violència masclista. En aquesta línia, també impulsem projectes com el WIP, destinat a dones trans, amb l’objectiu de proporcionar espais segurs i inclusius per a la seva recuperació i empoderament.
Amb la mirada posada en la vinculació al territori, hem creat PROXARE, una aplicació mòbil que facilita l’arrelament, l’autonomia i la participació comunitària, connectant les persones amb els serveis, recursos i espais del seu entorn. El nostre retorn social es reflecteix en la millora de la qualitat de vida de les persones que atenem, en la creació de xarxes de suport i en la contribució activa a una societat més justa i igualitària
3.- Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?
Cal posar al centre de l’agenda política la regulació de l’especulació del mercat de l’habitatge, exercida pels grans tenidors i inversors que desvirtuen el dret a un habitatge digne i converteixen un bé essencial en un actiu especulatiu. És imprescindible aturar aquesta dinàmica per garantir l’accés a l’habitatge com a dret fonamental, i no com una mercaderia.
També és essencial generar aliances sòlides entre les administracions públiques i les entitats del tercer sector per tal d’acompanyar i facilitar la inclusió residencial de les persones més vulnerables en el mercat de l’habitatge, promovent així l’accés a un projecte vital digne i possible. Per aconseguir-ho, cal ampliar de manera urgent el parc d’habitatge social i assequible, facilitar l’adquisició, cessió i rehabilitació d’habitatges a les entitats socials, i revisar els criteris d’accés a l’habitatge públic perquè no deixin fora les famílies amb més dificultats. Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’un finançament estructural estable i del reconeixement del tercer sector com a agent clau, amb capacitat de generar solucions innovadores i eficients si es disposa de les eines adequades i d’un diàleg real amb les administracions.
Cal visibilitzar i incorporar amb urgència la realitat del sensellarisme familiar i feminitzat, que és cada cop més present i encara molt invisibilitzat. A Som Llar veiem cada dia més mares amb infants que es troben en situació itinerant a causa dels elevats preus de l’habitatge, la manca de xarxes de suport i la dificultat de mantenir l’arrelament als barris, amb els efectes que això comporta: canvis d’escola, precarietat laboral i inestabilitat vital. És necessari que les polítiques públiques incloguin mesures específiques amb enfocament de gènere, accions preventives i recursos flexibles, dignes i adaptats a aquestes realitats complexes.
Finalment, reclamem una aposta ferma pel tercer sector com a agent clau en la construcció de solucions. Això implica finançament estructural, estabilitat i diàleg real amb les administracions. Les entitats tenim l’expertesa, el vincle i la capacitat d’innovar, però necessitem eines i reconeixement per fer-ho amb garanties i impacte.
4.- Quins creieu que són els 3 principals reptes del tercer sector social a Catalunya a data d’avui?
Un dels principals reptes del tercer sector és garantir la sostenibilitat de les entitats que, com Som Llar, no només acompanyem persones, sinó que també construïm solucions reals: comprem pisos, els rehabilitem i els gestionem perquè esdevinguin veritables llars. Sovint es diu que fem feina intangible, però nosaltres també treballem amb pedra, amb claus, amb habitatges concrets que transformen vides. I això requereix finançament estructural, accés a recursos i aliances a llarg termini amb les administracions.
El segon repte és que aquest treball sigui reconegut i compartit des del diàleg. El tercer sector ha de ser escoltat no només per executar, sinó per pensar i coproduir polítiques públiques. Som a peu de carrer, tenim expertesa i coneixement acumulat que cal posar en valor.
El tercer repte és tenir cura de les persones que fan possible la nostra tasca. Parlem de professionals altament compromeses, que sostenen projectes complexos amb una gran càrrega emocional. Per garantir la continuïtat i la qualitat del treball social, cal que el sector pugui oferir estabilitat, espais de formació i també de benestar. Si volem defensar els drets socials, hem de començar per garantir unes bones condicions per a les persones que hi treballen.
Algunes imatges de Som Llar. A l’esquerra, Carolina Pallàs Compte, directora general i gerent de l’entitat, i qui respon l’entrevista. A la dreta, imatges de persones treballadores i persones ateses per l’organització en els seus equipaments.
