Després d’una dècada de retallades i d’infrafinançament crònic la crisi del Covid-19 ha agafat al sector “baix de defenses”. Aquests dies hem sentit a diversos membres del Govern reconèixer mancances en el sistema de serveis socials; unes mancances que al Tercer Sector Social veníem denunciant públicament des de fa temps, sense obtenir una resposta política clara al respecte. Tal i com recorda Joan Segarra, president de La Confederació: “Just ara fa un any, al març del 2019, a La Confederació del Tercer Sector Social quantificàvem en 600 milions d’euros la dotació pressupostària  necessària per recuperar la dècada perduda en matèria de tarifes dels serveis públics. Una recuperació imprescindible per assegurar la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals de les professionals”.

El passat 10 de març de 2020 el Govern ens va confirmar que els nous pressupostos contemplaven una dotació de 35 milions d’euros  per increment de tarifes a repartir entre l’àmbit de la gent gran, discapacitat, salut mental, atenció precoç i infància. Per tant, uns pressupostos absolutament necessaris, però altament insuficients, i que consoliden el sector social com a “germà pobre” de l’Estat del Benestar.

Tot i així, i davant d’aquesta pandèmia, des del Tercer Sector Social estem jugant un rol fonamental en els serveis públics d’atenció a les persones del nostre país, treballant més enllà de les nostres possibilitats en unes condicions extremadament dures per professionals i entitats. Per tant, exigim un reconeixement a la tasca desenvolupada pels milers d’entitats socials i professionals que, al costat de les administracions, i sempre amb vocació de servei públic, estan al peu del canó per no deixar ningú enrere. Un reconeixement que, entre d’altres qüestions, ha de passar necessàriament per un pla de xoc de mesures econòmiques específiques per pal·liar els efectes de la pandèmia, sens dubte sanitària, però també social i econòmica, de la Covid-19. Un pla que haurà de ser evidentment complementari al pla d’emergència social que el sector demanava al Govern la passada setmana per pal·liar els efectes de la pandèmia en les persones amb major situació de vulnerabilitat.

Estem estudiant l’impacte econòmic i organitzatiu de la crisi en el Tercer Sector Social de Catalunya però a curt termini, cal el ferm compromís del conjunt de les administracions públiques per garantir la sostenibilitat econòmica del sector. Aquest compromís s’ha de traduir en activar  immediatament línies d’ajuts directes i específics per cobrir els perjudicis econòmics derivats de la pandèmia de la Covid-19, en facilitar la liquiditat de les entitats socials, no en base a l’endeutament amb els bancs, sinó a partir del pagament immediat de factures i subvencions pendents, en reduir el termini de pagament de factures de serveis a 30 dies, i no a 60, tal com estableix la llei contra la morositat, en no suspendre els contractes de serveis d’atenció a les persones, mantenint l’activitat i fomentant vies alternatives d’acompanyament i suport als col·lectius, en blindar els serveis d’atenció a les persones de les retallades de fons provinents de l’Estat i en incrementar la dotació econòmica dirigida a serveis socials i d’atenció a les persones en els pressupostos 2020 de la Generalitat de Catalunya, establint noves prioritats per fer front a la crisi derivada de la pandèmia.