El passat dimecres 16 de novembre La Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya representada per la seva presidenta, Helena Fontanet, i la seva directora, Laia Grabulosa, van comparèixer davant la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya. També hi va assistir, com acompanyant a l’acte, en Joan Muntané, secretari de l’organització.  

Aquesta compareixença es va sol·licitar el passat mes de març de 2022, quan es va fer la roda de premsa #PerUnFinançamentJust, després de 12 anys d’infrafinançament del sector i de constatar que els recents aprovats, aleshores, pressupostos del 2022 no havien recollit cap previsió de millora del finançament dels serveis d’atenció a les persones.

La compareixença arriba en molt bon moment, ja que ens ha permès exposar les demandes que fem, com a patronal del sector social sense ànim de lucre, en relació a la necessitat urgent de l’aprovació dels Pressupostos 2023, i en l’actual context d’inflació i augment de costos de subministraments energètics i alimentaris, donat que els serveis d’atenció a les persones que gestionem són en gran part de responsabilitat pública i com a tal, és l’Administració pública la que ha de garantir que les dotacions pressupostàries siguin les adequades per sostenir-los. 

Necessitem que hi hagi pressupostos; i no només això, necessitem que aquests pressupostos signifiquin una aposta decidida per ubicar el sector Social allà on pertoca, al costat de Salut i Educació, com a pilars fonamentals de l’Estat del Benestar. En aquest sentit el recent estudi editat per la Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales de España sobre la inversió social per comunitats autònomes de l’Estat posa de manifest que Catalunya està a la cua pel què fa al % del pressupost destinat a Serveis Socials respecte del total. Necessitem nous pressupostos que, en matèria social, permetin donar una resposta adequada a les creixents necessitats socials de la ciutadania, contribueixin a dignificar les condicions de com s’estan prestant aquests serveis i, per descomptat, dignificar les condicions que desenvolupen les més de 100.400 professionals del Tercer Sector Social, un 75% de les quals són dones. 

Exigim nous pressupostos per arribar a més persones, millorar la qualitat dels serveis que ja s’estan desenvolupant, i millorar, naturalment, les condicions per les entitats i professionals que presten aquests serveis. Com a país no ens podem permetre tenir un sector social precaritzat, més encara quan el concepte de cures s’està posant en valor i se situa en el centre de moltes polítiques públiques com a eix fonamental de la vida de les persones.  

L’actual Govern va aprovar un increment del 3% per a l’any 2022 en una part dels serveis de la Cartera de Serveis Socials, aquest increment, que a data d’avui, finals de novembre, no s’ha aplicat, és parcial, ja que no afecta a tots els serveis, projectes i activitats de caràcter social que desenvolupa el Tercer Sector Social de Catalunya, insuficient, després de 12 anys d’infrafinançament que han posat a les entitats socials i als seus professionals al límit, amplificant la bretxa existent amb el sector públic i també amb el sanitari i educatiu. Si a aquests dos ítems els hi sumem l’extraordinari increment dels costos de subministres, de manera especial en l’àmbit energètic i de l’alimentació, s’està posant en risc la sostenibilitat i la continuïtat de l’atenció a les persones, com fa pocs dies denunciava la Fundació Arrels de Barcelona. 

Com element de context actual, hi ha també l’amenaça que – en l’àmbit d’acció social – s’imposi aquí a Catalunya l’aplicació d’un conveni col·lectiu estatal que ha situat unes condicions salarials superiors respecte les que tenim aquí a Catalunya i que no podrem assolir si l’administració no acompanya al sector amb una millora de les dotacions pressupostàries destinades a aquesta tipologia de serveis. A data d’avui i en aquest conveni en concret, estem parlant de diferències d’entre el 12 i el 15% en algunes categories. 

La millora del finançament dels serveis d’atenció a les persones de caràcter social que estem demanant respon a tres objectius que de ben segur són compartits: 

• Assegurar la qualitat de l’atenció a les persones. Aquest és sens dubte el motor de la nostra activitat i la nostra raó de ser, com a entitats no lucratives. 
• Garantir la sostenibilitat dels serveis, projectes i activitats que desenvolupem.
• Millorar les condicions laborals dels professionals que treballen a les entitats socials, basant-nos en la premisa de “igual feina, igual salari”.  El marge de negociació de millores laborals que tenim està totalment condicional al finançament d’aquests serveis que, recordem, són en gran part de responsabilitat pública. No pot ser que el sector social no sigui un sector atractiu on treballar, on la fuga de talent és una constant. Demanem doncs l’equiparació amb la funció pública, l’equiparació intersectorial i l’equiparació intrasectorial. 

Així doncs, des de La Confederació demanem, de manera urgent, al Govern de la Generalitat que aprovi uns nous pressupostos per a l’any 2023 i que es consolidin els increments de preus fets aquest any 2022, i prevegin ja des del moment de la seva configuració d’un nou increment significatiu de les dotacions pressupostàries destinades a aquests serveis. Aquest és el pas necessari per començar a resoldre la situació exposada anteriorment, revertir els anys d’infrafinançament del sector, millorar les condicions laborals dels professionals i assegurar la continuïtat de l’atenció a les persones. Que s’incorporin mesures pressupostàries per fer front a l’increment extraordinari de costos de subministres, especialment en matèria energètica i de l’alimentació, perquè la situació actual és insostenible i s’està posant en risc la viabilitat econòmica de moltes entitats que desenvolupen una feina essencial per a la ciutadania, especialment la més vulnerable. I la tercera i darrera demanda és l’elaboració d’un pla plurianual i transversal de millora del finançament dels serveis, projectes i activitats de caràcter social que més enllà de l’any 2023 representi un escenari de recursos econòmics a 2, 3 o 4 anys vista. Un escenari de recursos plurianuals necessaris per assolir l’equiparació i per disposar d’un Tercer Sector Social fort, amb capacitat d’innovació, que permeti la retenció de talent, i sobretot, amb més i millor capacitat per donar resposta a les creixents necessitats socials de la ciutadania.