Entrevista a Ferran Rodríguez, president de FEPA (Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits)

Notícies

BlogNotíciesEntrevista a Ferran Rodríguez,...

Entrevista a Ferran Rodríguez, president de FEPA (Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits)

Amb la voluntat de conèixer més de prop la tasca de les entitats sòcies de La Confederació, i també la visió d’altres actors rellevants pel Tercer Sector Social de Catalunya,  iniciem  una ronda d’entrevistes mensuals. Comencem amb Ferran Rodríguez, president de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) associada a La Confederació des de Gener de 2021. 

Ens podeu explicar breument què és FEPA, què representa i quina feina feu?

FEPA, Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits, és una organització de segon nivell d’àmbit estatal que aglutina entitats que treballen amb jovent sense suport familiar, especialment tutelat i extutelat. En l’actualitat són gairebé una setantena d’organitzacions que hi formen part, amb presència a la gran majoria de comunitats autònomes, de les quals 36 són a Catalunya. La nostra missió és fomentar l’autonomia i la igualtat d’oportunitats de la joventut sense suport familiar en procés d’emancipació, i ho realitzem a través de la participació activa de les entitats federades.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la Covid-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

Els equips tècnics ens vam saber adaptar ràpidament al canvi, però el repte va ser enorme per als equips educatius de les entitats que formen FEPA ja que d’un dia per l’altre van haver de trobar noves formes per estar al costat dels i les joves que atenen. Va haver-hi unes setmanes de confusió perquè no sabíem què ens depararia el futur però, com sempre, les entitats van saber adaptar-se al moment tot i la complexitat de la situació. La part més important sempre ha estat el benestar del jovent, i amb això en ment es van adaptar totes les mecàniques de treball perquè aquests canvis afectin el mínim possible als itineraris dels nois i de les noies.

Des d’aquí volem agrair un cop més la feina feta per tot l’equip professional de les entitats perquè, recordem, han estat una peça essencial durant la pandèmia i han seguit al peu del canó tot i les adversitats.

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

En primer lloc, cal un ferm compromís polític cap als itineraris d’autonomia i emancipació dels joves vulnerables i espacialment els extutelats. L’itinerari precisa de diferents recursos i no tots estan dimensionats en número i pressupost per donar-hi resposta. Habitatge, formació, feina, salut… El trànsit a la vida adulta en un curt temps és difícil i sovint s’està demanant massa als joves amb poques eines a l’abast pels professionals i les entitats.

Els índexs d’atur juvenil que la pandèmia ha deixat sobre el taulell són alarmats i els joves que atenem són els primers a veure’s afectats. Calen polítiques clares i arriscades, cal innovar i provar, cal ser valents a l’hora de plantejar alternatives i solucions. Cal que els joves estiguin a les agendes dels nostres polítics i als guions dels nous projectes Next Generation. D’altra banda no hi ha autonomia sense feina, però no hi ha una feina de qualitat sense formació. Per formar als joves calen espais temporals més amplis, un acompanyament individualitzat, un currículum formatiu adaptat a les seves necessitats i situació, i clarament més pressupost i accés a les formacions reglades i no reglades.

En segon lloc, és absolutament necessari el canvi del reglament de la llei d’estrangeria. Si ja és prou difícil generar itineraris d’èxit cap a la emancipació amb joves vulnerables, es transforma en impossible quan aquests joves no disposen de documentació ni de permís de treball.

La recent sentència del Tribunal Suprem (STS 1155/2018, de 9 de juliol i 110/2019, d’1 de febrer) demana a les persones joves extutelades d’origen estranger, que acreditin comptar amb mitjans de vida propis per a renovar el seu permís de residència no lucrativa. Se’ls demana disposar del 100% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), 537,84 euros al mes, per a les primeres renovacions; i del 400%, 2.151 euros al mes, per a les segones. Aquests mitjans de vida, des d’ara, no poden procedir ni de prestacions públiques ni d’ajudes socials que els proporcionem les entitats.

Des de FEPA, hem fet molta incidència i pressió política tant a Catalunya com a Madrid, per tal de revertir aquesta situació. Recentment el Director General de Migraciones del Ministerio de Inclusión, ens va comunicar que s’obria el procediment per tramitar els canvis esperats, i per tant hi veiem l voluntat política del Gobierno i la possibilitat de fer aportacions. Ara toca que aquests canvis sigui aprovat i posat en marxa ràpidament, ja que cada any hi ha milers de joves que s’estan quedant en situació d’absoluta vulnerabilitat per aquest motiu.

Quins creieu que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

El primer és la cohesió, que sense dubte per mi és el repte clau. Som un sector massa acostumat a treballar de forma automatitzada, malgrat que en molts casos compartim usuaris. Cal eliminar desavinences i malfiances, cal ser valents i deixar de banda recels per caminar plenament junts. I no ho veig com una possibilitat, ho veig com una obligació davant el compromís a les persones per les que treballem, que són la nostra raó de ser.  

En segon lloc, només amb posicionament i força davant els poders polítics serem capaços de dur a terme els objectius que les nostres organitzacions tenen, les missions que tant difonem. Això implica no només l’enfortiment, fet que ja ens condueix a la complicitat, a fer feina plegats amb els poders polítics i les administracions, sinó que ho hem de fer amb el criteri i els fonaments de la fermesa que els nostres usuaris precisen.

I per últim, però no menys important, necessitem eines pressupostàries, que són necessàries i imprescindibles per la nostra feina. En aquest moment de necessitats globals, la defensa d’uns pressupostos i finançament just per atendre amb qualitat a les ingents necessitats dels grups de persones ateses, fa que la incidència i la lluita conjunta esdevingui essencial.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

La Confederació és un espai de compartir, de caminar junts, de “fer sector”, i només per aquest motiu ja és molt interessant participar. Però també la veiem com una patronal preparada i forta que ens ajuda: Les nostres organitzacions, sòcies i molts especialment les nostres professionals necessiten aquest agent i només si tots estem involucrats i compromesos, serem capaços de fer que esdevingui, com fins ara, una eina eficaç. El moment present la fa més necessària que mai, però a alhora el terratrèmol pandèmic que vivim ens fa a totes les organitzacions més inestables i incertes. És moment de remar plegats, és moment de recolzar-nos, és moment de compartir i La Confederació ens ofereix, en el seu àmbit, el taulell necessari per fer-ho.

Grup de joves atesos per FEPA