Notícies
Línies d’actuació de la nova Conselleria de Drets Socials i Inclusió
El passat 19 de setembre es va reunir al Parlament de Catalunya la Comissió de Drets Socials i Inclusió. Aquesta ha estat la primera compareixança de la consellera Mònica Martínez Bravo, on va exposar les principals línies d’actuació del departament de Drets Socials i Inclusió per la legislatura vigent. Us en deixem un resum executiu, que esperem que us sigui d’utilitat.
La consellera va començar la seva exposició fent una diagnosi de la situació dels drets socials a Catalunya, destacant l’elevada taxa de pobresa infantil, la baixa capacitat del sistema fiscal de redistribució de la renda, i a que Catalunya està a la cua de la despesa social de l’estat espanyol. Va fer referència al fet que el tercer sector ha reaccionat per cobrir les mançanes existents i arribar on el sector
públic no estava arribant.
La consellera també va fer referència, en la seva diagnosi, a l’atomatització del sistema social i a l’aspiració de posar a Catalunya com a referent dels serveis públics, com a punt clau del nou Govern del president Salvador Illa.
Per poder-ho fer va anunciar que portaran a terme 3 mesures amb caràcter d’urgència:
1.- Portar al Parlament de Catalunya la Llei de l’agencia social i sanitària, juntament amb el Departament de Salut.
2.- Portar al Parlament de Catalunya la Llei d’instruments de provisió de serveis.
3.- Compliment del compromís d’incrementar l’indicador de renda de suficiència.
La consellera va exposar els 5 eixos fonamentals per tornar a posar a Catalunya com a referent dels serveis socials públics, remarcats amb 5 paraules: DIGNIFICAR, SISTEMA, GESTIÓ, EXCEL·LÈNCIA I INCLUSIÓ.
Dignificar.
- Els usuaris.
- El sistema social no pot ser percebut com un sistema per a persones amb risc, ja que gairebé tots al llarg de la nostra vida necessitarem els serveis socials.
- La ciutadania ha de sentir aquest sistema com a propi.
- El sistema ha de tractar als usuaris amb dignitat, reduint tràmits, amb gestió eficient, ha de donar eines essencials per a les persones.
- Promoure una economia més productiva, convertir els serveis socials en donar eines que esdevinguin inversió social, com ho són els programes d’inserció laboral. Els programes d’inserció socio laborals, ben gestionats, aconsegueixen taxes d’inserció laboral molt significatives i si tenim en compte la reducció de la dependència de prestacions socials i l’increment de les contribucions fiscals, la inversió es recupera en 5 anys, fins hi tot si només representa un 30% d’inserció laboral. Per tant, hi ha un evident retorn econòmic i naturalment social.
- Les treballadores:
- Millores en les condicions laborals.
- Combatre la fugida de talent.
- Diàleg amb sindicats i patronals per garantir que els increments de tarifes repercuteixin majoritàriament en els salaris.
- Aprovació properament de l’increment del 5% de les tarifes, aprovada al 2023.
- Reforç de les estructures comunitàries, de l’associacionisme i el voluntariat.
Sistema.
- Per dignificar i transformar cal tenir una estructura moderna i amb tots els agents implicats que hi treballin conjuntament. Cal crear un sistema integrat no atomitzat.
- Preguntar als usuaris si estan contents amb l’atenció rebuda.
- Reordenar i transformar, des del consens: amb el tercer sector, els ajuntaments, la ciutadania, però amb el lideratge del departament.
- Creació d’estructures de coordinació, amb una cartera de serveis més innovadora, creació d’un espai de reflexió, que serà la base d’aquesta transformació.
- Reunió urgent, a l’octubre, del Consell General dels Serveis Socials, amb
expertes independents i de l’administració, amb mirada llarga.
Gestió.
La consellera va remarcar que cal “gestió, gestió i gestió. Posar en marxa, dir menys i fer més”. Com a principals actuacions va destacar:
- Fer efectiu el traspàs de l’IMV.
- Reformar la Llei de Garantia a la Ciutadania.
- Més finançament: buscar i reivindicar millor finançament, a Espanya i a
Europa.
Excel·lència:
- Tornar a ser referents, ressituar-nos en l’ avantguarda europea dels serveis socials. La consellera va repetir les paraules del president Illa, fetes al seu discurs d’investidura: “Volem posar els serveis públics al capdavant de l’acció de Govern”.
- Identificar millors pràctiques a nivell internacional.
- Innovar en polítiques públiques.
- Indicadors per mesurar les polítiques públiques.
Inclusió.
- Canvi de nomenclatura del departament.
- Canvi de les competències per immigració, que passen al DSOI, menys les qüestions de racisme.
- Construir un sistema on tothom pugui prosperar.
- Desplegar el Codi d’Accessibilitat.
- Activar el Pla Nacional de Joventut 2030 i Pla d’Acció de Joventut 2026.
- Remuntar la taxa de pobresa infantil, posar una perspectiva d’infància, de manera transversal amb els departaments implicats, especialment Salut i Educació.
- Abordar la situació dels menors tutelats, sobretot dels menors de 6 anys
amb un pla de xoc que es presentarà les properes setmanes. - L’envelliment de la població com a repte immediat. Continuar amb la creació i desplegament de l’Agencia Social i Sanitària.
- Compromís de creació de 6.000 noves places residencials de centres de dia per gent gran o persones amb discapacitat.
De manera immediata la consellera es va comprometre, doncs, a posar en marxa les tres mesures mencionades anteriorment i incrementar el 5% de les tarifes, iniciar del procés d’equiparació de les treballadores del sector amb les treballadores del sector públic social i sanitari, donar sortida en les properes setmanes a les bases de la CONVO 2025, portar al parlament les lleis esmentades i l’augment del IRSC.
La consellera va concloure la seva intervenció dient que el seu departament “vol donar al tercer sector social l’estatus del tercer pilar de l’estat del benestar que ja hauria de tenir”.
La Comissió de Drets Socials i Inclusió es va reunir per primer cop en aquesta legislatura el passat 19 de setembre al Paralment de Catalunya. A la mesa, començant per l’esquerra, el secretari general de la conselleria, Raúl Moreno, i al seu costat la consellera Mònica Martínez.
