Avui, a les 10.30 del matí, s’ha iniciat la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social al Parlament de Catalunya. 

El Parlament de Catalunya inicia la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social de Catalunya, després que avui s’ha registrat a la cambra catalana una proposició de llei que reconeix el paper i l’aportació de les entitats socials a la societat i les persones. A la roda de premsa, la Taula i La Confederació han estat acompanyades del partits polítics que han donat suport a la tramitació de la llei: Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular- Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Partit Popular.

Per a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, no es pot entendre la garantia dels drets socials i el benestar i protecció social sense la contribució fonamental de les entitats socials. L’estat del benestar s’ha construït des de la iniciativa social que representa el Tercer Sector Social. Aquesta és una llei essencial per a les persones i per al país: la Llei del Tercer Sector Social és necessària, oportuna, urgent i viable. 

La Taula i La Confederació, com a entitats representatives del Tercer Sector Social, considerem imprescindible establir un marc jurídic propi perquè, el fet de no disposar d’una normativa específica, comporta dificultats importants per a les entitats socials a l’hora de portar a terme la seva acció social, de reconèixer la seva tasca d’interès general, d’impulsar polítiques públiques i d’interlocució amb les administracions. Malgrat comptar amb una històrica tradició associativa, de les més potents i riques de l’Estat, les entitats socials catalanes no disposen d’un marc legal propi com sí tenen altres territoris com el País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa o Castella i Lleó. 

Des de La Confederació i la Taula defensem que la llei és l’instrument adequat per reconèixer la importància dels projectes i activitats cíviques, comunitàries i de transformació i inclusió social que desenvolupa el tercer sector social i l’impacte que tenen en les persones en termes de drets i oportunitats. Les 3.000 entitats socials que en formen part tenen una llarga trajectòria a Catalunya i un rol actiu en la provisió dels serveis socials. Aquestes organitzacions acompanyen i ofereixen suports essencials a 1.500.000 de persones en situació de vulnerabilitat a Catalunya en tots els àmbits (pobresa i exclusió, inserció laboral, salut, lleure, educació, discapacitat, trastorn mental, malalties, migració i refugi, entre altres) i en totes les franges d’edat (infància i adolescència, joventut, persones adultes i gent gran). La seva tasca està orientada a defensar els seus drets socials i empoderar-les perquè tinguin una vida digna i autònoma. Moltes d’aquestes entitats han sorgit des de la mateixa societat civil organitzada, promovent la participació i implicació de la ciutadania i el voluntariat.

Aquest nou marc legal permet garantir i millorar la participació del Tercer Sector en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques públiques relacionades amb els reptes socials. La col·laboració i coordinació entre les entitats socials i les administracions és bàsica i s’ha d’establir des de la coresponsabilitat. El Tercer Sector fa valdre diversos aspectes propis de les entitats socials que ajuden a multiplicar els efectes de les polítiques públiques: no tenen ànim de lucre, coneixen bé les necessitats de les persones, estan fortament arrelades al territori i a la comunitat i poden donar una resposta ràpida i àgil en situacions de crisi, com ha fet amb la pandèmia. 

La llei també ajuda a definir mesures de foment i finançament del Tercer Sector Social que assegurin la seva sostenibilitat financera i que li aportin seguretat jurídica. El repte és establir sistemes de finançament estables perquè aquestes organitzacions no hagin de dependre de l’actual model de la subvenció. 

Els principals continguts de la proposició de llei

La proposició de llei registrada consta de 4 capítols, amb un total de 19 articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i sis disposicions finals. 

El primer capítol, les disposicions generals, aborda l’objecte, la definició de les entitats del tercer sector, els principis rectors i el seu àmbit d’aplicació. La democràcia, la transparència, la no discriminació i la cohesió social són els eixos essencials en l’actuació del sector.

El segon capítol és sobre la col·laboració entre el tercer sector social i els sectors públic i privat. La col·laboració público social s’ha consolidat com un model eficaç per donar resposta a les necessitats socials de la ciutadania, des d’una visió de complementarietat i coresponsabilitat, amb vocació de servei públic. Així doncs, per a la prestació de serveis de responsabilitat pública, es determinen els instruments no contractuals, com la concertació, com a preferents, i, de forma complementària per al desenvolupament d’activitats socials d’interès general, s’estableix l’adopció d’altres instruments de col·laboració com els convenis, els acords marc o les subvencions, entre altres.

El tercer capítol tracta sobre la participació del Tercer Sector Social, el diàleg civil i la interlocució social. Es preveu la participació del sector mitjançant dos sistemes diferenciats: la creació d’una Mesa de Diàleg del Tercer Sector i la participació del sector en òrgans col·legiats, sempre en un pla d’igualtat i equitat i amb condicions de transparència. La finalitat és avançar cap a la coproducció de polítiques públiques a través d’un model de governança basat en el diàleg, la confiança i la complementarietat entre la iniciativa social i la pública. 

I el quart, i darrer capítol, estableix les mesures de foment del tercer sector social que inclouen la regulació del ‘Pla d’impuls i promoció del Tercer Sector’ i asseguren el seu seguiment en seu parlamentària. 

A partir d’ara, La Confederació i la Taula es posen a disposició de tots els grups parlamentaris per treballar el contingut de la norma i enriquir-la tant com es pugui durant la tramitació. “No entendríem que, en aquesta cambra, no s’aconseguís un consens ampli per reconèixer i reforçar el rol del tercer sector social d’aquest país”. 

Un cop aprovada la llei, la Taula i La Confederació també confien que el Govern articularà els mecanismes per desplegar-la i fer-la efectiva, com més aviat millor. “Esperem que no quedi en paper mullat. Volem que sigui una llei útil, que millori el dia de les entitats i que tingui un impacte directe i positiu en les persones en situació de vulnerabilitat”.