Entrevista a Laia Grabulosa i Descals, directora sortint de La Confederació

Notícies

BlogNotíciesEntrevista a Laia Grabulosa i ...

Entrevista a Laia Grabulosa i Descals, directora sortint de La Confederació

Després de 13 anys al capdavant de la direcció de La Confederació, la Laia Grabulosa i Descals, finalitza avui la seva etapa professional a l’entitat.
Què han representat aquests 13 anys al capdavant de la direcció de La Confederació?

Per mi ha estat una experiència molt gratificant, de gran creixement professional i personal. Tanco aquesta etapa molt contenta del camí fet i orgullosa de l’organització que hem estat capaços de construir col·lectivament al llarg d’aquests anys. Són molts els reptes que hem anat assolint, sempre amb ganes d’avançar col·lectivament com a sector. També m’ha permès conèixer en profunditat, i amb una visió molt transversal, la realitat que configura el teixit social a Catalunya. Aquesta experiència em referma en la convicció que el Tercer Sector, amb totes les seves debilitats i fortaleses, és sens dubte un agent clau del país. Admiro el coratge i la tenacitat de totes les entitats i professionals que dia a dia treballen incansablement per millorar la qualitat de vida de les persones, remant sovint contra corrent en un context cada cop més difícil. No puc fer més que agrair el suport, reconeixement i confiança que m’ha brindat l’organització per deixar-me ser part activa d’aquest projecte. I sobretot, donar les gràcies a totes i cadascuna de les persones que m’han acompanyat en aquest camí per les vivències compartides, i per descomptat, al petit gran equip tècnic de La Confederació que és absolutament imprescindible.

 
Com ha evolucionat La Confederació?

L’any passat vam celebrar els 25è aniversari de La Confederació. Al llarg d’aquests anys, l’evolució ha estat impressionant i em sento afortunada d’haver pogut contribuir-hi. S’ha treballat molt per aconseguir una organització patronal forta, que aglutinés la diversitat i transversalitat que representa el conjunt del Tercer Sector Social i tots els seus àmbits sectorials: infància, discapacitat gent gran, salut mental, lleure educatiu, acció social, atenció precoç, etc. L’any 2009 va haver-hi un punt d’inflexió importantíssim quan es va iniciar el procés de confluència de les diferents organitzacions empresarials i federcions sectorials. La Confederació ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la pròpia articulació del Tercer Sector Social, sempre de baix cap a dalt, molt conscients que La Confederació és un instrument al servei de les entitats associades i que existirà mentre sigui útil a aquestes.

 

Com has vist l’evolució del tercer sector social al llarg d’aquests anys?

L’evolució ha estat enorme, com a símptoma també de la maduresa del sector. El Tercer Sector Social s’ha anat configurant com un aliat estratègic de les administarcions públiques a l’hora garantir la cobertura de drets socials de la ciutadania, especialment la més vulnerable, i d’impulsar i prestar serveis d’acomanyament als diferents col·lectius atesos. Encara hi ha camí a recórrer i el context no és gens fàcil però, si mirem d’on veníem, s’han fet passes endavant molt significatives a nivell d’articulació, de professionalització, d’innovació social, de generació d’aliances amb el conjunt de l’economia social, de capacitat d’incidència política, d’interlocució i de tantíssimes altres coses que sens dubte el configuren com un agent social i econòmic de primer ordre.

 

Des de la teva visió, quins creus que són els principals reptes que té ara el sector?

En primer lloc, el gran repte del reconeixement del Tercer Sector i del conjunt del sector social com a pilar de l’Estat del Benestar, al costat de Salut i Educació. Fa anys que ho reivindiquem, però a data d’avui encara se’ns veu massa sovint com un àmbit assistencialista i “voluntariós”. Tot són bones paraules cap a les entitats socials, ningú nega la bona feina que es fa, però és una evidència que és un àmbit que està poc present en l’agenda política del país i amb poca capacitat de mobilització social.

En segon lloc, i vinculat al primer, la necessària millora del finançament. No pot ser que els serveis socials i d’atenció a les persones a Catalunya estiguin infrafinançats. Aquest infrafinançament atempta contra els drets socials de la ciutadania, afecta directament a la sostenibilitat de les entitats i té un impacte directe sobre les condicions laborals i retributives de les professionals. I dic “les professionals” intencionadament perquè estem parlant d’un sector altament feminitzat. No és menor aquesta feminització, és un peix que es mossega la cua. Perquè som un sector infravalorat? Perquè l’atenció social o els treballs de cures es valoren tant poc econòmicament? 
Ja ho he apuntat breument, però el tercer repte seria l’equiparació salarial dels professionals del Tercer Sector Social respecte la funció pública o respecte d’altres àmbits concertats com Salut i Educació. La premisa “igual feina, igual salari” és un objectiu que cal assolir, sense  demora. No serà fàcil i requerirà de temps, però és un repte que cal entomar de forma decidida i que requereix del compromís ferm de l’administració pública.

Finalment, i des d’una perspectiva més interna, apunto dos darrers reptes: la necessitat de reflexionar sobre els lideratges en el Tercer Sector Social i el relleu generacional associat; i la importància d’aprofundir en la intercooperació i la construcció de sinèrgies per ser més forts i efectius. Queda molta feina per endavant i estic segura que La Confederació es troba en molt bones condicions per fer-hi front!

Laia Grabulosa i Descals, directora de La Confederació de 2010 a 2023, amb les 4 presidències amb qui ha compartit feina aquests anys