L’Economia Social Solidària reflexiona sobre els seus reptes de futur i presenta l’estudi «L’afectació de la COVID-19 a l’Economia Social i Solidària»

Notícies

BlogNotíciesL’Economia Social Solidària re...

Notícies

BlogNotíciesL’Economia Social Solidària re...

L’Economia Social Solidària reflexiona sobre els seus reptes de futur i presenta l’estudi «L’afectació de la COVID-19 a l’Economia Social i Solidària»

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), fundada la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya,  va presentar el 8 de juny al Palau Robert els resultats de l’estudi «L’afectació de la covid19 a l’economia social i solidària», en el marc d’una jornada de reflexió sobre els reptes de futur de l’economia social i solidària per la propera legislatura. Amb aquest document s’ha volgut visibilitzar quin ha estat l’impacte econòmic, social i d’activitat provocat per la pandèmia en les diferents famílies de l’economia social i solidària: Tercer Sector, cooperativisme, economia solidària i mutualisme.

L’objectiu de la jornada, «Reactivació i transformació d’una Economia per la Vida», que va aplegar al voltant de 80 persones presencial i virtualment, era visibilitzar la resposta de l’ESS davant l’emergència sanitària. Davant de situacions excepcionals com la que hem hagut d’afrontar al llarg de l’últim any, la intel·ligència col·lectiva, la unió dels esforços, la creació de xarxes de suport mutu i la intercooperació han resultat mesures efectives per oferir respostes a les problemàtiques socials i econòmiques.

L’acte el va inaugurar Guillem Llorens, president de l’AESCAT i president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya qui va apel·lar al nou Govern de la Generalitat a «reconduir el país amb pas ferm cap a un futur on el benestar de les persones no vingui tenyit d’hipocresia» i a donar transversalitat a les diverses conselleries “per anar calant la necessitat d’entendre el mon d’una manera diferent i, com es farà partícip i es discriminarà positivament l’ESS en front altres pel valor associat de les nostres iniciatives.»

A continuació, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va prendre la paraula per assegurar que «hem d’aprofitar aquest moment per transformar el model econòmic i les entitats de l’ESS sou la punta de llança de la transformació que el nou govern s’ha proposat impulsar», i es va comprometre a fer realitat la llei de l’Economia Social i Solidària durant aquesta legislatura.

Presentació de l’estudi «L’afectació de la COVID-19 a l’Economia Social i Solidària»

Posteriorment Joan Muntané, secretari de La Confederació del Tercer Sector Social i membre de la Junta Directiva de l’AESCAT, va presentar l’estudi «L’afectació de la COVID-19 a l’Economia Social i Solidària», recordant que l’ESS representa 7.422 organitzacions de base, 139.202 persones treballadores, 2,5 milions de persones en les seves bases socials i 7.853 milions d’euros de facturació. Algunes de les conclusions de l’estudi són: aproximadament el 30% de les organitzacions de l’ESS han aplicat ERTO’s a la plantilla. S’ha de tenir en compte, però, que el 50% de les organitzacions i empreses del Tercer Sector Social amb ERTO ha complementat el salari de les persones afectades fins arribar al 100%. També ho han fet gairebé el 45,5% del Cooperativisme i un 24% de l’Economia Solidària.

El futur de l’ESS, a debat

Posteriorment es va obrir el debat «Legislatura social: els reptes de l’economia social i solidària per la propera legislatura”, moderat per la periodista Laura Aznar, amb la participació de Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, que va destacar tant la xarxa de suport mutu que s’ha creat entre les entitats de l’ESS com la capacitat d’adaptar-se a la situació i reinventar-se com a factors determinants per «ser la resposta», Jordi Busquet, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, que va destacar el baix percentatge d’acomiadaments que hi ha hagut dins de l’ESS gràcies a l’intercooperació,  i Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona i representant de la Xarxa de Municipis per l’ESS, que va incidir en la necessitat de «intercooperar per créixer» tant dins com fora del sector així com «sortir de la zona de confort i estar presents en espais econòmics on fins ara l’ESS no ha estat», «apostar per la digitalització» i «continuar treballant la confluència de la diversitat».

Un cop acabat el debat, Jordi Rojas, membre de la Junta Directiva de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i de l’AESCAT, va fer la cloenda de l’acte fent al·lusió al Pacte d’una Economia per la Vida i deixant constància que «tots els que ens hem sentit interpel·lats per aquest pacte farem el que calgui perquè aquest consens, aquest pacte i aquest model d’ESS sigui per fi una alternativa viable, de país i que posi finalment la vida al centre i l’economia al servei de les persones”.

Renovació de la junta directiva de l’AESCAT

Abans de la jornada, la junta directiva de l’AESCAT va celebrar la seva Assemblea General Ordinària, aprovant-se la memòria d’activitats, el balanç econòmic de 2020, el pla de treball i el pressupost de 2021.

D’altra banda, també es va procedir a la renovació de càrrecs dins de la junta. Guillem Llorens, president de la Federació de Cooperatives, tornarà a ocupar la presidència de l’AESCAT que també manté les seves vocalies en Jordi Rojas, de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya; Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector; I Jordi Busquet, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya. La Confederació manté la vicepresidència de la Junta Directiva però ha renovat la persona en qui recau la representació, que passa a ser Joan Muntané en substitució de Joan Segarra.