La Confederació presenta l’Anuari especial COVID-19 – amb dades del 2020 –  per recordar l’impacte econòmic, laboral i organitzatiu de la pandèmia a les entitats socials del país, i tenir així una fotografia el més exacte possible de com estava el sector ara fa just un any, en els moments més durs de la pandèmia.

Us deixem un recull de dades destacades de l’Anuari així com les principals demandes que fa La Confederació, com a organització representativa del Tercer Sector Social, al nou Govern de la Generalitat de Catalunya per enfortir els serveis d’atenció a les persones i a impulsar mesures de suport al Tercer Sector Social.

1. Al 2019, prèviament a la pandèmia, el Tercer Sector Social tenia  98.500 persones contractades, el 78,4% dones. 
2. S’estronca la tendència de creixement sostingut de l’ocupació al sector, amb uns resultats que apunten a una pèrdua d’ocupació de gairebé el 10%. 
3. L’estat de situació dels equips professionals de les entitats del Tercer Sector Social en el moment més crític de la pandèmia era la següent:
   • El 31,5% seguia realitzant atenció directa presencial
   • El 22,8% del personal estava afectat per un ERTO
   • El 20,1% teletreballava. 
   •  El 14,4% estava en situació de baixa laboral (amb un increment del 127,9% de baixes respecte l’any anterior).
4.  Pel què fa a les mesures laborals aplicades per poder fer front a la situació de pandèmia, es destaca la capacitat d’adaptació organitzativa de les entitats, amb la implantació del teletreball i de la mobilitat interna per tal de reforçar equips d’atenció directa i evitar ERTO i acomiadaments. 
5. Es van impulsar diverses mesures de conciliació de la vida laboral i familiar.
6. L’impacte dels ERTO en el Tercer Sector Social han estat, amb un 92,3%,  vinculats a causes de força major, provocats per l’obligació de tancament de l’activitat, i van afectar, principalment als equips d’atenció directa.
7. L’impacte econòmic al Tercer Sector Social arran de la COVID-19 ha causat, entre d’altres, uns sobrecostos de 84M d’euros (sobretot en compra d’EPI’s  i la contractació de personal de reforç), , valorada en 24M d’euros (un 28,7% del sobrecost total) i una pèrdua d’ingressos provocada pel tancament d’activitats, places buides no ocupades o suspensió de contractes, entre d’altres, valorada en 593M d’euros.
8. Les mesures que les entitats consideren més prioritàries per fer front a l’impacte de la Covid-19 són amb un 69,4% la promoció d’ajuts directes i específics per compensar els sobrecostos i les pèrdues econòmiques; i amb un 67,6% la necessitat d’incrementar les dotacions pressupostàries de les polítiques públiques destinades als serveis socials i d’atenció a les persones.

La Confederació apel·la al nou Govern a abordar de forma urgent les necessitats del sector. En paraules de Joan Segarra, president de La Confederació: “Ara més que mai cal un Tercer Sector Social fort, amb capacitat per atendre en condicions l’emergència social que el país té per endavant.”. Entre les demandes que fa La Confederació, com a organització representativa del Tercer Sector Social de Catalunya, destaquen:

1. Desplegament d’una Legislatura Social per poder fer front a l’impacte social i econòmic produït arran de la pandèmia.
2. Reconeixement del Sector Social com a pilar fonamental de l’Estat del Benestar, al costat de Salut i Educació. És imprescindible superar els dèficits econòmics i estructurals que el sector ve suportant en els darrers anys.
3. Aprovació urgent d’uns nous pressupostos.
4. Desenvolupament del triple marc legislatiu de reconeixement i suport al Tercer Sector Social:

• La Llei d’Economia Social i Solidària que posi en valor altres models de fer economia i de fer empresa, amb una economia centrada en les persones i amb el màxim retorn social.
• La Llei d’Acció Concertada que asseguri el sense afany de lucre en la gestió de serveis públics d’atenció a les persones.
• La Llei del Tercer Sector Social que reconegui el rol del Tercer Sector Social en la defensa dels drets socials de la ciutadania i com a aliat estratègic de les administracions públiques a l’hora de donar resposta a les necessitats socials de les persones.