1.- Ens podeu explicar breument què és CFP Maresme?  

El CFP (Centre de Formació  Prevenció) és una entitat d’iniciativa social declarada entitat d’utilitat pública que ha participat des de 1979 en programes d’atenció especialitzada en col·lectius en risc d’exclusió social a la comarca del Maresme, amb seu central a Mataró. Formem part del Sistema Integrat de Salut del Maresme Central, amb la missió d’oferir un sistema integrat de salut amb una bona qualitat, a prop del ciutadà, amb eficiència i equitat.

Per tal de desenvolupar la seva activitat, les Administracions públiques i privades donen el suport necessari i aporten un finançament específic pels diferents serveis i programes. Son membres, entre d’altres organitzacions, de la FEDAIA i d’ECAS, i tenen una extensa xarxa d’empreses de la comarca que hi col·laboren. 

De la tasca de l’entitat, i en particular de l’acollida de joves migrants sols, en parlem amb Jordi Quer, director dels pisos assistencials de l’entitat per a joves d’entre 16 a 21 anys. Aquests pisos, de diversa tipologia, varen atendre l’any 2023 a 28 joves, del total de 781 persones ateses al llarg de tot l’any per l’entitat.

2.- Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19? 

La COVID, de manera sobtada, ens va canviar la manera de treballar. Tot allò que era presencial, va passar a ser virtual, i moltes d’aquestes tasques s’han quedat en la virtualitat. Per tant vam haver de canviar i millorar tota la xarxa informàtica de l’entitat, fet que ens ha permès ser més àgils i hem fomentat la participació a reunions i tallers, per exemple, ja que la gent s’estalvia el temps del trasllat. Altres formacions més específiques als pisos es continuen fent, però, de manera presencial, ja que la comunicació i el contacte és més intens i afavoreix els aprenentatges.  

El post COVID ens va deixar un escenari inflacionari mai vist per a nosaltres. L’augment de la despesa ha estat una piconadora per a la nostra entitat, i m’atreviria a dir, per a la resta d’entitats del país. La despesa és esfereïdora. En el fons la nostra feina residencial, als pisos, és igual al manteniment d’una llar estàndard: fer compra, organitzar els àpats, afrontar el manteniment de pis, regular els subministraments bàsics (llum, agua,…), etc. Amb aquestes tasques impliquem els joves i treballem amb ells la confecció dels pressupostos i l’organització de les despeses de la llar. A banda reben una petita setmanada que també s’han d’organitzar i administrar, unes despeses de butxaca. Amb els nanos treballem la consciència de la despesa i ens hem ajustat molt, molt. Hem reduït despeses per compra de roba, d’activitats extraescolars, etc, com han fet moltes famílies. Tot puja però lamentablement els contractes amb l’administració no han assumit aquests increments. 

3.- Quins valors i punts forts creieu que té la vostra entitat i (què aporta al territori?  

Nosaltres som del territori i al llarg dels nostres 45 de vida ens hem guanyat un gran reconeixement per part de les administracions públiques, que recorren a nosaltres per la prestació de serveis, i per part dels agents socials i empresarials de la comarca del Maresme. És en la xarxa empresarial de la comarca on veiem un gran retorn social de la nostra tasca. Moltes empreses col·laboren amb nosaltres, oferint-nos materials o bé, i sobretot, ofertant-nos feina pels nostres joves, molts d’ells amb problemàtiques de salut mental. Donem garantia d’èxit, som un “segell de qualitat” i d’això n’estem molt orgulloses. Som una entitat reconeguda i molt professional, amb una gran implicació de les treballadores i generem projectes i serveis que donen resposta a les necessitats del territori.

Esmentar un projecte d’èxit se li fa difícil a en Jordi Quer. En destaca un, però, de plena actualitat, que realitzen conjuntament amb l’ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal, moltes altres entitats i la Fundació Barça, amb el seu programa Futur +. I no vol deixar d’explicar-nos la tasca que han fet, i fan, al barri mataroní de Rocafonda. Un barri sovint estigmatitzat i ara conegut arreu, i no només per ser un barri amb una gran majora de població migrada, sinó gràcies al gest d’un dels seus conciutadans més famosos, el futbolista Lamin Yamal. Fa anys varen iniciar, gràcies a l’impuls de l’Associació de Veïns de Rocafonda i conjuntament amb l’Associació Punt de Referència i Òmnium Maresme, un projecte de mentories per a joves, on els adults mentors són els mateixos veïns de Rocafonda, texint així una potentíssima xarxa veïnal. Va ser, i és, un èxit absolut.

4.- Com esteu vivint aquesta arribada massiva de joves migrants sols? 

Ens remetem a la nota de premsa de FEDAIA : “Les persones migrants amb minoria d’edat que migren soles no poden ser una arma en les batalles partidistes”. Estem davant d’una crisi humanitària en què centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de  drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència, i davant d’això ni les entitats, però sobretot les administracions (estatal i autonòmica), no podem tancar els ulls. Ni la societat, evidentment. 

És una situació molt complicada de resoldre, o no, perquè com moltes coses, es podria resoldre amb recursos econòmics, ja que les entitats i les professionals ja fa anys que hem demostrat que sabem fer i fem molt bé la nostra feina. Però ara ja no tenim recursos per atendre aquesta segona onada migratòria, o en tenim cada vegada menys, per no ser pessimista.

Hi ha hagut varies grans allaus d’arribades de joves migrants sols, les darreres del 2018-19 i l’actual, que va començar al 2023. Aquestes arribades han fet que es desbordés, absolutament, l’estratègia elaborada per la DGAIA i això, de rebot, ha fet desbordar a les entitats del país que acollim a aquests joves. Amb la de 2018 es va elaborar la Estratègia d’acollida de joves migrants fent-la un tema prioritari de país. S’hi van implantar molts nous Centres d’acollida amb uns grans volums d’usuaris en municipis petits al llarg de la geografia Catalana i no va funcionar massa bé. Es molt difícil un plantejament com aquest amb uns recursos limitats i sense poder evitar la repercussió a la vida quotidiana  de les comunitats que havien d’assumir l’acolliment a casa seva en aquelles condicions.

5.- Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Amb tres punt em quedaré curt, però destacaria els 3 següents: 

Primer, la creació d’una estructura estable i permanent a la DGAIA que pugui  donar resposta a aquestes situacions descrites anteriorment de crisi assistencial. A la DGAIA, a l’administració, hi ha grans professionals, grandíssims, però estan condicionats per l’estructura administració, que no afavoreix la flexibilitat i capacitat de resposta que requereixen aquestes situacions. I naturalment aquesta estructura administrativa ha d’estar estretament implicada i lligada amb estructures com la FEDAIA i d’altres, naturalment amb les entitats que estem a la trinxera. 

En segon lloc citaria el problema de la qualificació de les professionals. La cartera de serveis és la norma que regeix la tipologia de serveis i recursos, i defineix les ràtios de professionals i les qualificacions professionals. A dia d’avui només s’accepten educadors socials per desenvolupar molts serveis i tasques dels que oferim i el col·lectiu d’educadors socials no dóna l’abast. Sovint és impossible aconseguir una plantilla complerta amb educadores socials! Accelerar doncs la revisió de les titulacions de la cartera de serveis i, no menys important, millorar les condicions laborals i salarials perquè la gent jove vulgui treballar al tercer sector. 

I tercer, per acabar, una reflexió. El tercer sector social necessita estabilitat política, ha d’estar cobert i fora dels canvis de govern o de partit de govern. Això és bàsic, estabilitat, per poder treballar amb garanties.