Ens podeu explicar breument què és la Fundació Pere Tarrés, què representa i quina feina feu?

La Fundació Pere Tarrés és una entitat no lucrativa, d’acció educativa i social, inspirada en l’humanisme cristià, que intenta acompanyar i generar oportunitats per a les persones, especialment per als infants, en tots aquells espais que van més enllà de les obligacions escolars o laborals. Fa més de 65 anys que desenvolupa la seva activitat, que arriba anualment a més de 300.000 persones, gràcies als quasi 6.000 treballadors i 4.800 voluntaris.

Inclou diverses àrees d’activitat, com el Moviment de Centres d’Esplais Cristians de Catalunya, també present a Balears, i la Xarxa de Centres Socioeducatius, formada majoritàriament per centres oberts; dues seccions dedicades a la formació i el coneixement sobre el lleure educatiu i l’acció social, la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la URL i el Centre de Formació i de Consultoria i Estudis, que té l’Escola de l’Esplai. També prestem serveis de caire socioeducatiu per a organitzacions públiques o privades i famílies en l’àmbit d’escoles bressol i primària, allotjaments, programes per a la promoció de les persones grans, assegurances de voluntariat…

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19 i quin ha estat  l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme? 

L’inici de la COVID-19 i aquests anys de pandèmia han suposat un canvi molt important a diferents nivells. D’una banda, per l’ampliació i diversificació de les necessitats socials i educatives, i per la introducció amb una força inusual de dos components: la gestió emocional de les persones, tant de la pròpia entitat com dels participants en els nostres projectes, i la digitalització d’alguns serveis i eines laborals, que han implicat la realització de videoconferències i el treball remot.

Com a organització crec que ha permès abordar canvis en la manera de funcionar que no ens hauríem imaginat, com la millora de procediments i l’agilitat en algunes respostes més orientades a posar les persones en el centre.

La pandèmia també ha fet aparèixer noves i més grans exclusions socials que han accentuat les prioritats. Un exemple n’és el fenomen de l’escletxa digital, com una desigualtat rellevant que requereix d’intervenció i de defensa com a dret.

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en  l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Estem en un moment complex per la situació sanitària i social, que ha agreujat les desigualtats econòmiques i socials, així com pel panorama polític i la capacitat de gestió dels afers públics, amb algunes clares oportunitats històriques, com ara el Fons Next Generation. En aquest context, els temes claus que cal ubicar en l’agenda per avançar en l’assoliment dels nostres objectius són, en primer lloc, la creació d’un sistema que articuli una relació público-social sòlida i estable que reconegui els valors i serveis que pot oferir el tercer sector. En aquest marc les lleis del tercer sector i de l’acció concertada serien imprescindibles. En segon lloc, dotar dels recursos econòmics suficients les polítiques socials i educatives del tercer sector fora de l’aula per oferir condicions adequades als treballadors i a les entitats. Finalment, simplificar i optimitzar el funcionament administratiu i els requeriments que es fan a les entitats, que porten a la paràlisi i a la burocratització. 

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data  d’avui?

Caldria que el tercer sector fos capaç de fer arribar a la societat catalana i a tots els agents rellevants la seva veritable contribució i objectius. No som uns mers prestadors de serveis econòmics, som iniciativa social, amb capacitat d’identificar necessitats i donar resposta a les mancances de les persones més vulnerables, per exemple a partir de la inserció de persones al mercat laboral i la lluita contra la precarització.

També caldria millorar la gestió i l’eficiència interna, capacitant encara més els equips, demostrant la nostra contribució social, fent recerca, abordant procediments. En aquest sentit, la negociació col·lectiva acordada amb temps és també un instrument imprescindible d’enfortiment.  Finalment, un tercer repte és l’ampliació de les sinèrgies i aliances entre les pròpies organitzacions del sector i amb altres agents públics i privats, en benefici de les persones. Cal començar des de les organitzacions de tercer nivell fins al terreny local amb tot el treball comunitari.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

La Confederació ens ofereix un marc de treball conjunt entre les entitats, com també ho fan altres plataformes de segon i tercer nivell, cadascuna amb les seves especificitats. Són espais que donen visió, perspectiva i que permeten incidir o millorar plegats.

En aquest sentit és important que La Confederació es focalitzi en aquells aspectes prioritaris que formen la seva finalitat principal, com ara la negociació col·lectiva, la prestació dels serveis i la formació dels equips retribuïts de les entitats, sempre vetllant per no competir i potenciar les organitzacions adherides, especialment en serveis que poden ser més transversals.