• Després d’anys de congelació salarial s’arriba a un acord parcial del conveni col·lectiu que impactarà sobre més de 20.000 professionals del sector.

• L’acord inclou, a més de les taules salarials 2022-2024, una nova classificació professional i una previsió de l’evolució del conveni pels anys 2025 i 2026.

• La Confederació recorda a les administracions públiques – autonòmica i locals – l’obligació d’incorporar aquest acord en els pressupostos públics. 
• La Confederació celebra l’acord assolit perquè representa un salt endavant significatiu que ajudarà a avançar cap a l’equiparació salarial amb la funció pública.

El passat dia 4 de maig de 2023, La Confederació, CC.OO i UGT de Catalunya van arribar – a la seu del Tribunal Laboral de Catalunya – a un acord parcial del Conveni Col·lectiu de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres col·lectius. Aquest acord, ratificat per la comissió negociadora del conveni ahir dia 11 de maig,  inclou l’actualització de les taules salarials 2022, 2023 i 2024, una nova classificació professional i una previsió d’evolució de la massa salarial del conveni pels anys 2025 i 2026. Arriba després d’anys de congelació salarial provocades per la manca de millores en el finançament estructural de les administracions en els serveis públics, i permetrà fer un pas endavant cap a l’equiparació salarial amb la funció pública. 

El conveni col·lectiu d’acció social és un dels set convenis que signa La Confederació, com a Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, i és el que regula el marc de relacions laborals de serveis tan diversos com els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), els serveis especialitzats d’atenció diürna adreçats a infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, els serveis d’atenció a dones i els seus fills que pateixen violència masclista, els serveis d’inserció laboral i millora de la ocupabilitat de col·lectius en risc d’exclusió, els serveis de mediació i resolució de conflictes comunitaris, interculturals i/o familiars, els serveis d’atenció a persones sense llar, els serveis d’execució penal, els serveis dirigits a persones refugiades, o els serveis de prevenció de drogodependències i VIH, entre d’altres. 

En matèria salarial, l’acord suposa un increment mitjà superior al 13% fins l’any 2024, amb pujades mitjanes de més del 15% en el cicle general (serveis d’atenció diürna) i de més del 8% en el cicle continuat (serveis residencials que funcionen 24 hores, 365 dies/any).

Per La Confederació, aquesta millora de les condicions salarials no només respon a la voluntat d’assimilar les retribucions del conveni català al conveni marc estatal, sinó també a la voluntat de fer un pas endavant cap a l’equiparació amb la funció pública. En paraules de Joan Muntané, President de la Comissió d’Acció Social de La Confederació “Estem parlant de serveis que són de responsabilitat pública i, per tant, aquest acord representa un salt qualitatiu per avançar cap a l’escenari d’equiparació de costos entre els serveis concertats i els de gestió directa, incloent les condicions salarials dels professionals. Encara estem lluny i cal seguir reivindicant davant l’administració pública aquesta equiparació. Està a les seves mans fer-ho possible”.

Les noves taules salarials s’acompanyen d’una nova classificació professional i també d’una previsió d’evolució de costos laborals pels anys 2025 i 2026 amb l’objectiu que els òrgans de contractació puguin preveure en els escandalls de costos dels serveis, ja des d’ara, que per a l’any 2025, i també pel 2026, la massa salarial mitja del conveni incrementi, com a mínim, el 5% cada any.  

La Confederació insta a totes les administracions públiques, tant autonòmica com municipals, a incorporar els costos salarials que preveu aquest acord parcial en tots els instruments de finançament existents (concerts, gestions delegades, subvencions i licitacions) i reclama una modificació urgent de la Llei de Contractes del Sector Públic perquè els acords que s’assoleixin a la negociació col·lectiva sectorial puguin ser considerats causa de modificació del preu del contracte. Muntané afirma que “és una anomalia que havent assolit un acord en el marc del conveni col·lectiu, els òrgans de contractació no assumeixin els costos salarials corresponents en els contractes que té en curs. Això vol dir que els serveis entren en un clar desequilibri econòmic molt perjudicial i injust per a les entitats. Demanem el compromís de les administracions públiques, totes, per trobar els mecanismes oportuns per incorporar aquests costos”. 

Aquesta demanda no és exclusiva del Tercer Sector Social. De fet, el V Acuerdo para el empleo y la negociació colectiva signat aquesta mateixa setmana per les organitzacions empresarials CEOE i CEPIME i les organitzacions sindicals CCOO i UGT, a nivell estatal, parla explícitament de la necessària actualització de preus durant la vigència dels contractes públics, i ho fa en els següents termes: Las Confederaciones firmantes instamos al Gobierno a modificar la normativa de revisión de precios en los procesos de contratación derivados de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, para eliminar la imposibilidad de realizar una revisión de precios o al menos permitir la revisión de los mismos ante el acaecimiento de cambios normativos, acuerdos de negociación colectiva o circunstancias que no pudiesen preverse en el momento de la licitación que impliquen incrementos de los costes laborales. 

Finalment, La Confederació celebra la voluntat de totes les parts per haver estat capaços d’arribar a aquest acord parcial i recorda que aquest és només un punt i seguit, doncs ara caldrà seguir negociant altres elements del conveni col·lectiu. Igualment, insta a les organitzacions sindicals a reclamar conjuntament a les administracions públiques una millora del finançament dels serveis que permeti, no només cobrir els compromisos de l’acord, sinó també arribar a l’objectiu de l’equiparació amb la funció pública tant aviat com sigui possible.