En aquesta ocasió, i sota el títol “L’ètica de les entitats socials”, ens parlarà d’un tema de debat actual al nostre sector. Per Roman l’ètica d’una entitat és més ampla i complexa que ser fidel a la seva missió des de la suma de les ètiques professionals i de la bona voluntat de les persones que en ella treballen. Segons Begoña Roman, pensar l’ètica de l’organització exigeix:

• Pensar en les seves relacions (com atén, quins serveis ofereix, amb qui més s’hi relaciona) i com tracta a qui en ella treballa. Totes aquestes relacions la defineixen;
• Explicitar qui és (el seu ethos) i quan s’apropa respecte de qui vol ser;
• Alinear amb aquest ethos tot el que fa amb certa coherència (integritat), dintre i fora, lligant present, passat i projecte de futur per a continuar reconeixent-se.

D’altra banda les pressions estructurals on es troba l’entitat no són menyspreables: són les nostres circumstàncies i afecten les nostres possibilitats i creences.

Dos exemples li serviran per a il·lustrar aquesta complexitat i amplitud de la tasca de l’ètica de les entitats socials: la cultura de la por (inclosa l’aporofòbia) i la inestabilitat laboral dels professionals del sector social.