Notícies
Per què la Llei del tercer sector social és essencial per a les persones i el país?
Les entitats socials no tenim cap marc legal que reconegui el que som, el que fem i com contribuïm a favor d’una societat més justa, inclusiva, equitativa i igualitària.
El Parlament de Catalunya està tramitant la proposició de Llei del tercer sector social, presentada el maig del 2022 per La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
La fase de compareixences ha finalitzat i ara és a la fase d’esmenes al text registrat. La Taula i La Confederació defensem que aquesta llei és essencial per a les persones i per al país i que comptar amb aquest marc legal és urgent, necessari, oportú i viable.
Per què cal una Llei del Tercer Sector Social?
Perquè no tenim cap marc jurídic que reguli i que reconegui el tercer sector social català i perquè el que no està legislat no existeix de ple dret. Per això, defensem que és una oportunitat única per acabar amb un greuge comparatiu que afecta 3.000 entitats socials catalanes que acompanyen gairebé dos milions de persones en situació o risc d’exclusió a Catalunya.
En altres territoris de l’Estat i d’Europa, les entitats socials sí que compten amb lleis específiques que protegeixen i reconeixen la seva feina i contribució. En el cas d’Espanya, alguns exemples són el País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa o Castella i Lleó.
Què volem aconseguir les entitats socials amb aquesta Llei?
Volem passar d’un reconeixement implícit a un de garantit per llei, amb suport institucional i amb un finançament adequat. Per aquesta raó:
- Volem participar de manera més activa en les polítiques públiques, implicar-nos en la co-creació. Aportar la nostra expertesa no només en el desenvolupament sinó també en altres fases com el disseny, el seguiment i l’avaluació de les polítiques públiques d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, per aconseguir que les mesures que es plantegin s’ajustin més i millor a les necessitats reals de les persones.
- Volem dialogar i col·laborar més amb les administracions. Reconèixer la nostra feina també implica millorar la nostra posició com a interlocutor davant les administracions i avançar cap a una relació d’igual a igual.
- Volem més estabilitat i sostenibilitat econòmica. Els problemes greus de finançament del tercer sector social, que arrosseguem des de dècades, tenen conseqüències directes en la continuïtat i qualitat dels nostres projectes i de retruc en les persones a les quals oferim suports, però també en les condicions laborals de les nostres professionals. Necessitem un sistema de finançament just, que dignifiqui el nostre treball, que s’adapti a la nostra realitat i que ens ajudi a enfortir-nos.
- Volem, en definitiva, que les nostres professionals s’equiparin a les d’altres sectors de l’Estat del benestar, com són Salut i Educació.
Per què defensem que el tercer sector social és essencial per a les persones i el país?
Perquè aquestes 3.000 entitats socials som una xarxa de suport a les persones molt sòlida i arrelada a tot el país que, a més, ha ajudat a construir l’Estat del benestar. Les entitats socials hem demostrat que som capaces de donar resposta a les emergències socials (com vàrem fer recentment amb la pandèmia de la COVID-19), però també als reptes socials actuals i de futur; que pal·liem les conseqüències de la pobresa, l’exclusió i les desigualtats, que oferim suports i una vida digna a col·lectius com la gent gran, els infants, les persones amb discapacitat, etc. i que els nostres projectes d’acció social promouen l’empoderament i l’autonomia de les persones en situació o risc d’exclusió. En definitiva sempre hem estat, estem i estarem, al costat de les persones.
Aquesta és una llei que regula els serveis socials o els instruments de col·laboració entre el tercer sector social i l’administració pública?
No. Aquesta no és una normativa sobre el sistema de serveis socials ni les polítiques socials. És una proposició de llei per regular el tercer sector social i donar-li l’espai i el reconeixement que mereix després de dècades de servei públic en l’atenció, l’acompanyament i el suport a col·lectius com infants, joves, famílies en situació de vulnerabilitat, gent gran, persones amb discapacitat, o en situació de risc d’exclusió social a Catalunya.
Tampoc és una llei que reguli els instruments de col·laboració entre el tercer sector social i l’administració pública. El text presentat apunta que la concertació és la forma preferent de relació amb les administracions, la prioritària per a les entitats socials, però no regula com ha de funcionar aquest instrument. Aquesta qüestió s’abordarà en la futura Llei d’instruments de provisió que el Departament de Drets Socials està tramitant.
Aquesta llei implica millores en les condicions laborals de les professionals del tercer sector social?
Després dels col·lectiu que atenem les persones treballadores del sector són el més important per a nosaltres. L’article 19 de la Llei reflecteix el nostre compromís amb la millora de l’ocupació. D’una banda amb el compromís inequívoc i transparent de totes les obligacions en matèria laboral, i d’altra, com no pot ser d’altra manera, incloure a la proposició de Llei l’equiparació salarial i de condicions de treball de les persones professionals del tercer sector social amb les de la funció pública. Portem dècades reivindicant el lema “igual feina, igual salari”.
La llei del tercer sector social ha de permetre reconèixer les entitats i el seu paper clau en la societat, però alhora, i en conseqüència, també ha de permetre reconèixer la increïble labor i l’aportació de les persones treballadores a la societat catalana. I millorar el tercer sector social a través d’aquesta norma comporta indefectiblement millorar les condicions dels i les professionals.
Us deixem un video resum on podreu veure les intervencions de la Francina Alsina, en Jordi Roman i en José Antonio Ruiz, compareixents en defensa de la Llei del tercer sector social de Catalunya. Van estar acompanyats per Joan Muntané i Víctor Galmés.
Què és el Tercer Sector Social?
El tercer sector social està format per associacions, fundacions, cooperatives, empreses d’inserció, centres especials de treball i entitats singulars que gestionem serveis socials d’atenció, suport i acompanyament a persones en situació o risc d’exclusió. Moltes d’aquestes organitzacions han sorgit des de la mateixa societat civil.
Oferim aquest suport i acompanyament a diversos col·lectius en situació de vulnerabilitat (infants, joves, gent gran, dones, persones d’origen migrat i refugiades, amb discapacitat, trastorn mental, autisme, addiccions, que pertanyen al poble gitano, al col·lectiu LGTBIQ+, que no tenen llar o que tenen problemes per trobar feina) i en diferents àmbits (pobresa i exclusió, inserció laboral, lleure, educació, salut o justícia, entre altres).
Les entitats del tercer sector social no tenim ànim de lucre i tenim una vocació de servei públic. Som a tot arreu. A cada barri, poble i ciutat. Això fa que estiguem fortament arrelades al territori des de fa molt temps. Volem transformar la societat perquè sigui més inclusiva, justa i equitativa i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.
