1.- Com sorgeix el projecte Barnahus? No només la necessitat, sinó si us emmiralleu en algun projecte existent, i com és el seu encaix en una gran organització com Suara coop?

Les denominades Cases dels Infants, conegudes com a Children’s Advocacy Centers (CAC), Children’s House, sorgeixen originàriament als Estats Units als anys 80 com a recurs per atendre, des d’una unitat centralitzada, els nens, les nenes i els adolescents víctimes de violència sexual i maltractament. El seu objectiu principal és disposar de professionals especialitzats i coordinats, i agrupar en un mateix espai tots els recursos que intervenen en un cas d’abús sexual infantil, per disminuir així la victimització secundària dels infants víctimes i de les seves famílies.

Tenint tots els recursos sota el mateix sostre, les Cases dels Infants eviten que la persona hagi de reviure el fet a través de múltiples declaracions i, a la vegada, ofereixen un entorn amigable i respectuós amb les seves necessitats. Atesa la viabilitat i l’impacte positiu d’aquests centres, durant els darrers anys s’han estès per pràcticament tot Europa.

Com a adaptació dels CAC, l’any 1998 es fundava a Reykjavík (Islàndia), un centre denominat Barnahus o Casa dels Infants, dirigit pel sistema de protecció, per avaluar els nens, les nenes i els adolescents víctimes d’abús sexual infantil. Aquest nou model incloïa una nova eina: la realització de l’entrevista forense amb l’infant víctima per circuit tancat de televisió davant un representant de l’àmbit judicial que garantia que la prova fos vàlida per al judici i es configurés com a prova preconstituïda.

A Catalunya, Barnahus es va iniciar com a projecte pilot a Tarragona amb la voluntat d’estendre’s per tot el territori. El bon funcionament del servei Barnahus posat en marxa a Tarragona l’any 2020 va animar al Govern de la Generalitat a estendre’n el model i obrir-ne un total de 13 durant l’any 2024, almenys un per vegueria. Per aquest motiu, el passat 26 de juliol de 2022, es va aprovar l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. Una estratègia i un desplegament que interpela diferents Departaments que hi estan implicats directament o indirecta, amb el lideratge del Departament de Drets Socials.

Per Suara cooperativa, les Barnahús, són un pas molt important cap al compromís i acompanyament envers la infància.  Es tracta d’un projecte molt esperat durant anys per totes les professionals de l’àmbit de protecció infantil de la Cooperativa i que representa un gran repte per l’abordatge integral de l’atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual. Des de Suara defensem la integració de serveis per fer-los més eficients i amb una atenció ajustada a les necessitats individuals.

2.- Heu vist canviar les necessitats dels infants o incrementar el nombre d’agressions després de la pandèmia de la COVID19?

L’abús sexual infantil és un problema amb greus repercussions per al desenvolupament de les seves víctimes. No obstant això, a Catalunya continuem sense conèixer la seva prevalença real entre els infants. Aquesta manca de dades oficials contribueix negativament a mantenir el secretisme al voltant de l’abús sexual infantil i dificulta l’orientació de recursos per tractar aquesta greu problemàtica.

Les Unitats integrades Barnahus encara no es trobaven obertes en pandèmia, no obstant si ens basem en estudis i altres dades, se’n poden extreure algunes conclusions.

Des de la creació de la Barnahus de Tarragona, en aquell territori, hi ha hagut un augment exponencial de les denúncies i dels casos dels quals es té constància. Barnahus permet fer una detecció i recompte dels casos reals més acurat que abans que es creessin les unitats Integrades. La qual cosa també ha de permetre tenir una anàlisi més realista de les necessitats dels infants i adolescents, de si incrementen les agressions o de quins tipus d’agressions tenen més o menys prevalença.            

El 18 de febrer de 2023 es va publicar un article a la revista Psicología The UB Journal of Psychology 53/2, titulat “Victimización electrónica en adolescentes españoles durante la pandemia por COVID-19” de la Universitat de Barcelona, en el que es conclou que el 12,5% dels adolescents va patir assetjament sexual en línia per primera vegada durant la pandèmia. Aquesta  investigació va estudiar  la  prevalença  de  victimització electrònica patida per una mostra d’adolescents espanyols d’entre 14 i 17 anys durant la crisi sanitària i social derivada de la COVID-19.

I veiem un increment en un altre estudi del 2024 “La victimizació sexual en la adolescencia : Un estudio de la perpectiva de la juventud española”, també de la Universitat de Barcelona. El 17,8% dels nens i joves de la mostra representativa de l’estat, va reportar haver sofert algun tipus de victimització sexual al llarg de l’últim any. La violència sexual contra la infància i l’adolescència ha anat ampliant-se a altres àmbits a causa de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per part de la població espanyola i afecta  un 12,1% de la mostra objecte de l’estudi, especialment a les noies. Així, sembla que Internet és un nou entorn en el qual perpetrar altres formes de violència sexual contra els nens, nenes i adolescents, diferents i independents de les que es produeixen en l’entorn offline, com poden ser sol·licituds sexuals i el grooming online.

3.- Com creieu que s’han d’abordar les necessitats d’aquests infants: hi ha previst algun tipus de seguiment i suport quan aquests arriben a la majoria d’edat? Aquest suport es fa extensiu a les famílies?

Tenint en compte l’Estratègia Barnahus, l’abordatge dels NNA s’ha de centrar en l’interès superior de l’infant o adolescent com a principi bàsic. Tal com anomena la convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, en totes les mesures que adoptin les institucions públiques o privades de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius han vetllat perquè aquest sigui el centre de la intervenció.

A més, l’estratègia Barnahus s’implementa donant rellevància a la prevenció, la detecció precoç, l’atenció i la recuperació dels infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals mitjançant una actuació i una intervenció coordinada de manera integrada entre tots els professionals de la xarxa.

El concepte clau de “situar el nen/a al centre” implica tenir present que aquesta persona forma part d’un context, amb uns referents adults que han rebut l’impacte del fet i que, a la vegada, han d’acompanyar. De manera que l’acompanyament als referents adults esdevé, doncs, necessari. Des de la UI Barnahus s’acompanya a l’infant o adolescent i també als adults que en són responsables, cercant la comprensió i coherència que faciliti la recuperació de l’infant en totes les àrees de la seva vida.

La Unitat Integrada Barnahus és un servei adreçat a nens, nenes i adolescents compresos entre els zero i divuit anys. Tot i que es contempla la possibilitat de continuar amb l’atenció més enllà dels divuit anys, en casos d’adolescents atesos a Barnahus que compleixen la majoria d’edat enmig d’un procés inacabat. La Unitat Integrada Barnahus acompanyarà l’adolescent en aquesta transició i el derivarà a altres serveis públics especialitzats, si la persona ho necessita.

Quan l’adolescent assoleix la majoria d’edat passa a formar part del circuit ordinari d’adults. El Departament d’igualtat i Feminismes disposa de serveis especialitzats com el SIE. Oferint una atenció integral, continuada, gratuïta i de qualitat, contemplant la diversitat de situacions i la singularitat de cada persona i es basa en l’acompanyament social i educatiu, atenció psicològica, tant a dones com els seus fills i filles, i assessorament jurídic.

Així mateix, cal atendre que també hi ha serveis específics per poder recollir, atendre i orientar a les víctimes d’abusos sexuals a través d’una línia telefònica gratuïta (900 124 124) i d’una adreça de correu electrònic ([email protected]) des del síndic de greuges de Catalunya.

També és important posar en relleu que hi ha un nombre important d’infants i adolescents que han patit abusos sexuals que no ho fan explícit fins que no són adults, i en aquest cas han de passar a poder ser atesos i acompanyats des de recursos adreçats a persones adultes. En aquest sentit, l’acompanyament als infants i adolescents, i els processos d’educació emocional són crítics per tal de poder facilitar que puguin expressar els abusos sexuals que han patit. I fer-ho proper al moment quan han tingut lloc, també facilita poder recollir de manera més fidel els fets, si s’escau.

4.- Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que posaríeu a l’agenda política i als debats electorals per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Combatre la violència sexual a la infància i adolescència des d’una aproximació integral, tenint en compte la naturalesa multidimensional dels seus factors de risc i conseqüències, atorgant-ne una prioritat essencial a la prevenció, la socialització i l’educació és el repte.

En aquest sentit, algunes de les línies que caldria reforçar són:

• No deixar de banda l’etapa adulta, ja que moltes de les revelacions es produeixen en aquesta etapa de la vida, l’abordatge en serveis especialitzats en aquest moment de la vida és essencial.
• Educació afectivosexual primerenca a les escoles, així com en serveis de lleure, que atenen NNA i famílies.
• Espais terapèutics de treball amb victimaris o possibles futurs victimaris.
• Intensificar la lluita contra la difusió de material d’abús sexual de menors a l’entorn digital.