Ens podeu explicar breument què és ECAS, què representa i quina feina feu?

ECAS és la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social i representa a més de 125 entitats que treballen de manera prioritària amb persones en situació o risc d’exclusió social. La nostra raó de ser és la de sumar esforços per incidir en les polítiques públiques i sensibilitzar la ciutadania per tal d’assolir una societat més justa i equitativa. Contribuïm a vertebrar el sector per reclamar que els drets socials es facin efectius, des de la corresponsabilitat i en la lògica de la justícia global.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19? Heu implementat alguna innovació en la vostra manera de treballar arran de la pandèmia?

Hem aprofundit en qüestions de flexibilitat i teletreball, millorant l’ús dels recursos tecnològics i la coordinació telemàtica. Les reunions online i híbrides s’han integrat en la nostra dinàmica quotidiana per afavorir la màxima participació, que en el nostre cas com a federació de segon nivell és clau per garantir la representativitat i canalitzar la intel·ligència col·lectiva.

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Treballem en diversos fronts, però si n’hem de prioritzar tres creiem indispensables els següents:

• Davant un escenari inflacionari i el fet que gairebé el 26% de la població catalana viu en risc de pobresa o exclusió, tal com assenyala l’informe INSOCAT 15, ‘Vides precàries drets vulnerats’, des d’ECAS creiem que la millora del sistema actual de les polítiques de garantia de rendes és imprescindible, per tal d’avançar cap a un model de garantia d’ingressos per a tota la població, que aconsegueixi reduir de manera efectiva i real el percentatge de persones que avui es troben en risc de pobresa o exclusió social. En coherència amb el plantejament general d’ECAS basat en la justícia social com a objectiu i la lògica dels drets com a principi rector de les polítiques públiques, la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital han d’incorporar millores urgents en termes de requisits, cobertura, tramitació i complementarietat amb altres prestacions i han d’evolucionar cap a un model de rendes no discriminatori, universal, incondicional i individual. A mig i llarg-termini, apostem per la Renda Bàsica Universal com a nou paradigma de redistribució de la riquesa que, a banda de garantir uns ingressos mínims a tota la població, seria una eina que trencaria amb l’estigma i les trampes de la pobresa.
• En el terreny de l’habitatge, constatem que el 97% de les persones que atenen les entitats socials tenen problemes d’habitatge, que 1,3 milions de persones viuen en un habitatge inadequat i gairebé un milió ho fa en habitatges insegurs. L’habitatge és un bé bàsic amb una funció social preeminent. Per aquest motiu, mesures encaminades a l’augment del parc d’habitatge accessible, el topall als lloguers i la protecció dels col·lectius més vulnerables, mesures que recull l’INSOCAT 14 sobre ‘Habitatge i exclusió residencial’ són fonamentals per garantir el dret a un habitatge digne i adequat. Sense una llar és impossible qualsevol projecció personal o itinerari vital basat en el compliment dels drets i els deures de tot ciutadà.
• Per últim, el finançament i la inversió social considerem que haurien d’estar al centre de l’agenda política. Calen recursos suficients per donar una resposta adequada a les creixents necessitats socials del país, i calen també recursos i un sistema de finançament just i coherent per assegurar la qualitat de l’atenció a les persones vulnerables i la viabilitat de les entitats socials, que juguen un paper fonamental en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i en la construcció conjunta de les polítiques públiques socials.

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

Des del nostre punt de vista els 3 principals reptes del sector són: 

• Infrafinançament i fragmentació del sistema actual de finançament de l’acció social: cal millorar el finançament del tercer sector social, tant en termes d’incrementar el pressupost de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública com en termes d’increment del pressupost de les convocatòries de subvencions. Cal també definir un model integral i coherent de finançament, concretant i ordenant què es finança a través de cada mecanisme: el de la cartera de serveis-concert social i el de les subvencions. I per últim, cal transparència, responsabilitat i gestió eficient per part de l’Administració en la gestió d’aquests mecanismes (que no hi hagi demores en els pagaments ni en les vestretes, etc.)
• Coproducció i treball conjunt en la configuració de polítiques públiques: cal que l’Administració, en els seus diferents nivells, escolti el tercer sector social per construir un model compartit d’atenció i acció social. En aquest sentit, cal també que es trobin nous mecanismes jurídics i administratius que promoguin i garanteixen la col·laboració publicosocial.
• Llei del Tercer Sector i Llei de la Concertació són dues eines legislatives que poden contribuir a donar respostes als reptes esmentats. Ser reconeguts com agents en la negociació social, equiparar el rol públic a sectors com el de la salut i l’educació i definir mecanismes transparents i específics d’allò públic és imprescindible.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

Formar part de La Confederació ens aporta tenir representació, com a federació i en nom de les entitats sòcies, en una organització amb una activitat contractual i econòmica i un agent d’incidència política i social de tercer nivell.

Per afrontar els reptes, podem contribuir facilitant la participació i assegurant la representativitat, posant en valor la diversitat de tot tipus d’entitats. També és important alinear posicions dins del sector per tenir més força i una veu coherent, complementària a la que vehiculem a través d’altres organitzacions.