Ens podeu explicar breument què és Drecera coop, què representa i quina feina feu?

Som una cooperativa d’iniciativa social sense afany de lucre creada l’any 1984. La nostra activitat prioritària és la prestació de serveis d’atenció a les persones. La prestació de serveis de primer nivell, amb certificació de qualitat, és una de les prioritats de la cooperativa. La certificació ISO 9001, vigent des de 2001, avala els nostres processos de millora contínua.

La fórmula empresarial de cooperativa ens ha permès vincular els professionals amb el compromís i la responsabilitat de gestionar, des de la iniciativa social, serveis de titularitat pública i/o privada. En aquests gairebé 40 anys (que celebrarem l’any que ve), des de Drecera hem establert convenis amb tots els nivells de l’Administració: local, comarcal, autonòmic, estatal i europeu.

Drecera és una empresa social cooperativa especialitzada en la prestació de serveis orientats a les infàncies i les seves famílies, les dones, les persones joves i les persones aturades. Volem transmetre el nostre saber als i les professionals del nostre àmbit i formar a aquelles persones que tinguin interès en formacions dels àmbits socioeducatiu i/o sociosanitari.

Tots les persones treballadores destinen l’esforç a aquest objecte, en funció de les condicions d’aptitud i capacitació professional. Totes les decisions que adoptem per desenvolupar el nostre objecte es basen en uns principis que orienten la nostra pràctica professional i fan de la nostra manera de fer un estil singular.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19? Heu implementat alguna innovació en la vostra manera de treballar arran de la pandèmia? 

La pandèmia de la COVID-19 no només va generar la crisi sanitària de la que tothom se n’ha fet conscient, sinó que va posar de relleu una crisi social i econòmica que arrossegarem ves a saber quants anys, i que alguns de nosaltres, pensem que mai haguéssim deixat enrere, però que se’ns dubte ha agreujat el seu impacte especialment cap les persones que arriben als nostres serveis i projectes. I per tant ha fet encara més complexa els nostres encàrrecs cap a les persones ateses.

La crisi va provocar molts canvis en el funcionament i l’organització de la vida de la cooperativa, dels serveis, de les professionals, de l’atenció feta a les persones ateses: infants, joves i famílies, dones i homes, alumnes i persones a l’atur. Va provocar situacions de complexitat, d’incertesa i d’angoixa, de reajustaments de les formes de treball, posant molt més en valor el treball en equip i col·laboratiu, d’enfortiment de xarxes i comunitats per compartir necessitats. Estratègies i propostes de millora en cadascun dels nostres serveis i projectes, perquè poguéssim i puguem seguir responent a les necessitats de les persones i a l’encàrrec assumit.

Per sort des de ja feia força temps, molt abans de la mateixa pandèmia, ja havíem implantat mecanismes de treball en remot, facilitant la feina des de qualsevol punt (inclòs el domicili propi) sempre que es podia, i afavorint una accessibilitat i control de les dades i documentació necessària. Aquest aprenentatge previ va permetre adaptar-se amb certa facilitat a la realitat que vàrem viure, i potenciar encara més en el moment actual aquesta alternativa, sempre que és assumible.

També vàrem descobrir el mon de la reunió/coordinació virtual, que tot i tenir-ne les eines prèvies, mai ens havíem atrevit a incorporar. I ara ha calgut trobar el terme mig per a recuperar les virtuts d’allò presencial i explotar les facilitats d’allò virtual. De ben segur moltes coses han vingut per a quedar-se, però en el nostre àmbit d’acompanyament a les persones haurem de calibrar bé els pros i contres que pot generar en la nostra feina i en les seves vides.

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Us n’assenyalem uns quants dels que considerem prioritaris i pendents, que els podríem englobar en alguns drets fonamentals que caldria defensar i no oblidar: el dret a la igualtat d’oportunitats; el dret a la família, a la prevenció i a la protecció, el dret a la participació, i el dret a l’accés al treball.

Considerem prioritari poder garantir la igualtat d’oportunitats de tothom, i els drets de la infància i joventut en temes diversos, sobretot quan parlem de la infància vulnerable. S’ha d’elaborar una estratègia catalana per erradicar les situacions de pobresa en la infància i joventut, i possibilitar un accés i condicions de treball dignes i equitatives. Garantir els estudis postobligatoris per a la joventut en situació de risc, tot evitant el mal dit “fracàs escolar”. Garantir l’accés a serveis de salut mental adequats, i a les noves tecnologies que eviti més escletxes.

També és prioritari l’actualització de la cartera de serveis socials amb la incorporació de serveis bàsics que no hi surten, treballar un decret de tarifes que reconegui el cost actual i real dels serveis definint escandalls de costos clars i poder garantir itineraris d’emancipació i/o d’inserció per a les persones joves en situació de risc o d’ex tutela, o per les persones més vulnerables.

Pensem que per sortir de la crisi actual, per tal de garantir el dret d’igualtat d’oportunitats i no deixar ningú desprotegit ni enrere, cal un impuls ferm en polítiques socials destinades a la infància, l’adolescència, les famílies, les dones i les persones aturades, per tal que no quedin al marge dels plans de recuperació. La implementació del Pla de Millora del Sistema d’Atenció a la Infància, l’adolescència i les seves famílies, amb dotacions pressupostàries reals que ho possibilitin.

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

En un moment on estem en un context força complicat per gestionar i, sobretot, quan del que es tracta és de mirar de trobar fórmules per fer més just l’espai que compartim. Sabem que els temps de canvi, normalment, solen obrir escletxes importants entre els que poden seguir les transformacions que se’n deriven i els qui queden enrere. Per tant com a primer repte ens toca acompanyar a aquelles persones que viuen situacions o en contextos generadors de més risc de quedar-ne enrere, de quedar al marge de la nova realitat i de les oportunitats que ofereix.

Aquí sabem que el Tercer Sector Social hi té el seu ADN i el seu principal repte. Per això cal traslladar als poders públics quines han de ser les prioritats polítiques que han d’evitar una escletxa que, per a moltes persones, pot convertir-se en un mur infranquejable. Perquè creiem fermament que les desigualtats no poden marcar de manera irremeiable el futur de la ciutadania, i especialment de la infància i l’adolescència, i en això totes hi hem de posar tot l’esforç i determinació.

Com a segon repte estem parlant de serveis públics gestionats per un Tercer Sector Social que ha demostrat sobradament ser aliat de les administracions en la provisió de serveis amb la màxima qualitat, amb vocació de servei públic i sense afany de lucre. Per tant ens cal garantir la sostenibilitat de les nostres entitats, millorar les condicions de treball de les professionals que hi treballem, i fonamentalment, assegurar la qualitat i viabilitat d’uns serveis públics dels quals les administracions públiques en són les darreres responsables.

I finalment com a tercer repte apuntaríem al nivell legislatiu. Hem d’assolir unes eines que ens permetin el que anteriorment hem anat apuntant, i centrar els nostres esforços en un triple marc legislatiu imprescindible: la Llei d’Acció Concertada, la Llei d’Economia Social i Solidària i la del Tercer Sector Social, són importants i necessàries. Però per entitats com la nostra sense dubte la d’Acció Concertada serà una llei que suposarà un canvi de paradigma en el model de col·laboració entre les administracions públiques i el sector social, i que tindrà un impacte directe i immediat en les entitats que gestionen serveis. La desmercantilització dels serveis d’atenció a les persones és un compromís d’aquest Govern que cal fer realitat sense més demores ni excuses, amb tot el control que calgui per a garantir-ne el bon aprofitament dels recursos públics.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

Drecera tot i ser una entitat de primer nivell, des del primer moment, va participar de la fundació de la patronal, quan va néixer amb el nom de AEISC, i ens hi hem mantingut, tot i ser socis d’entitats de segon nivell que també en son sòcies, ja que ens hi sentim compromesos. Una aliança clau en tant que ens permet compartir anàlisi i estratègies d’acció i d’interlocució amb entitats d’altres àmbits sectorials i identificar aquells elements comuns i transversals que hem de posar sobre la taula del debat polític i social, que permeten la millora, regulació i actualització de les entitats i de les professionals que ho possibiliten.

Des de sempre hem cregut en aquella frase de “la unió fa la força”, sobretot si ens la creiem i la practiquem, i l’hem promogut i potenciat. Poder reclamar de manera conjunta un salt qualitatiu i quantitatiu com a sector, que permeti unes millors condicions dels serveis públics que contempla a nivell de finançament, i que necessàriament ha de redundar en una millora en l’atenció de les persones que acompanyem (sovint ja ho tenen prou difícil com per no garantir unes igualtats d’oportunitats reals), una millora clara en les condicions dels professionals que hi treballem, equiparant les condicions d’aquests als altres àmbits i a la mateixa funció pública (igual feina, igual salari), i també possibilitant uns marcs d’actualització normativa i formativa en els nostres encàrrecs.

Un altre element clau per nosaltres es poder fer d’altaveu unitari cap a una realitat sovint menystinguda pels poders públics a nivell d’inversió o d’explicació de la feina feta. Som una de les tres potes d’un estat del benestar que per poder tirar endavant ha de trobar un equilibri, que sabem que actualment no hi és. Una pota la Social, la que té a veure amb l’atenció a les persones, que ha de poder ser tan forta com Salut i Educació, per tirar endavant com a societat.