Ens podeu explicar breument què és la Coordinadora de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (CCPC), què representa i quina feina feu?

La Coordinadora és una federació d’associacions i d’entitats dedicades a l’atenció de persones amb discapacitat psíquica greument afectades. La federació és una entitat de caràcter voluntari i sense afany de lucre.

La nostra missió és aconseguir la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual ateses en els centres, així com millorar la qualitat de servei d’aquests establiments.

Som 32 entitats associades, que sumen un total de 132 centres on s’atenen a més de 4.000 persones arreu del territori català, fomentant així una estructura el més descentralitzada possible.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19? Heu implementat alguna innovació en la vostra manera de treballar arran de la pandèmia?

La pandèmia ens va fer prendre consciència, a les treballadores, famílies, i a gran part de la societat, que som essencials! Sobretot aquest fet es va viure amb una gran intensitat als centres residencials. Vàrem prendre com una mena de consciència interna que som essencials per a la societat, amb una resposta extraordinària de les professionals, tot i que s’ha de reconèixer que les primeres setmanes estàvem molt desconcertades i vàrem passar por, com moltes altres persones.

Ara hem d’aconseguir ser essencials davant tota la societat en general i davant les administracions públiques: hi ha molt de recorregut a fer per donar la rellevància i prestigi que es mereixen les professionals del sector, que revertirà, sens dubte, en donar una millor qualitat de vida a les usuàries, fet que és la nostra raó de ser. Vàrem assolir més treball en xarxa, en alguns llocs de feina vàrem implementar el teletreball, fer reunions on-line, i s’ha millorat en general en la gestió, fets que han vingut per quedar-se. Ens va ajudar a adaptar-nos als canvis, a veure, i preveure, la necessitat que hem d’estar preparats per respondre als canvis de manera accelerada. Tenim centres que eren molt antics, altres de nous, però es va haver de fer molt ràpidament adaptacions a nivell d’infraestructures, que al final han estat una millora permanent.

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Partint de la base que el que ens mou als centres de discapacitats profunds és donar la millor atenció a les persones ateses, els 3 temes que demanem ubicar a l’agenda política, i que siguin una prioritat per les administracions públiques, són:

En primer lloc assolir un finançament just per tenir i retenir bones professionals i així donar la millor atenció a les persones ateses. És imprescindible tenir una millorar salarial, igual feina igual salari, com sempre reclamem, amb les companyes de la funció pública. La branca de salut és un tema que ens ocupa i preocupa, sobretot, per exemple amb professionals com la infermeria, que ens costa que vulguin treballar al nostre sector, per la gran diferència salarial que hi ha amb les que treballen a la funció pública. Les treballadores més joves tenen la sensació que creixen professionalment més a la pública i patim una lamentable fuga de talent.

També reclamem un finançament adequat per garantir la sostenibilitat de les entitats, no només amb els afers ordinaris sinó per poder fer inversions, amb equipaments que sovint són obsolets, i que no podem millorar. És bàsica la inversió, com a qualsevol empresa, i per millorar s’ha de poder invertir.

I per acabar, reclamem un finançament just per una qüestió de lògica pura: si tens un finançament just pots pagar salaris justos a les treballadores i pots invertir en infraestructures i investigació. Per fer-ho s’ha de tenir una actualització, i que no es doni per fet que una millora de finançament sigui minsa: s’ha de revertir l’infrafinançament, augmentar els mòduls cada any, com a mínim la pujada que marca l’IPC. Les retallades en serveis socials des de la crisi del 2008 han trencat amb aquesta lògica i han convertit les nostres reclamacions en una qüestió de mera negociació política, quan no hauria de ser així. Hauríem de tenir, com a mínim, com deia abans, un mecanisme d’actualització automàtic anual.

Un segon tema clau que volem situar a l’agenda política és poder respondre a les necessitats de les usuàries. Aquestes són, en resum, acabar amb les llistes d’espera, ja que cada vegada hi ha més perfils amb trastorns de conductes de salut mental, adaptar-nos amb nous perfils professionals, fet que comporta repensar la cartera de serveis, i pensar amb les necessitats canviants de les usuàries, fet que reclama una flexibilitat normativa i administrativa

I per últim, i en tot el sector social, s’ha de tenir una mirada a mig i llarg termini, que traspassi les els mandats de govern, i que els mecanismes de contractació pública siguin àgils, i que esdevinguin serveis d’atenció a les persones.

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

Hem d’aconseguir enfortir el posicionament del sector social, a totes nivells, fins hi tot sent més visibles socialment. Som un sector vertebrador de la societat, juntament amb els altres dos pilars  de l’estat de benestar, salut i educació, i com a tal se’ns ha de reconèixer, enfortit i finançar.  A nivell territorial fem, també, una gran tasca de cohesió social, fet que no és menor.

I per últim, com mai ens cansarem de repetir, prestigiar socialment i econòmicament, a les treballadores, a totes, però en especial les residencials, les que treballen els 365 dies de l’any, i que estan acompanyant tots els dies a les usuàries. El Tercer Sector Social ha fet una feina important de professionalització, però ens queda molt de recorregut en aquest sentit, tant en l’atenció com en la gestió, i això només es pot fer tenint un finançament just, poder retenir talent, i accedint a la millor formació.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

Nosaltres diem sempre que som una federació de diferents entitats, adreçades a treballar per a persones amb discapacitats intel·lectuals en residències i estem avesades a treballar en xarxa per incidir en la millora. Per tant aquesta és la nostra mirada i pertànyer a La Confederació ens permet fer un pas més i ampliar aquesta mirada amb altres sectors de l’àmbit social d’atenció a les persones, sent més transversals, i treballar de forma conjunta per enfortir i defensar la millora de les condicions d’atenció per a les persones usuàries i per les treballadores.