1.- Ens podeu explicar breument què és la Fundació Drissa, què representa i quina feina feu i de quina entitat/federació formeu part? 

La Fundació Drissa és una entitat de Girona que té com a missió la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental, especialment de les que pateixen un trastorn mental sever. Aquesta missió la portem a terme a través de dues línies: la inserció laboral i l’habitatge. Desenvolupem moltes activitats, tant socials (serveis de capacitació, de suport a la inserció ordinària, relacionades amb l’habitatge…) com laborals en el nostre centre especial de treball.
Vam néixer a l’any 1999 del procés de desinstitucionalització que es va portar a terme a Girona i formem part de l’anomenat model de salut mental de Girona, un model sense llarga estada psiquiàtrica, que ha apostat per l’atenció comunitària i que ha estat reconegut per Europa com el sistema més eficient i eficaç de les xarxes de salut mental comparades amb l’estudi del Refinement.
Formem part d’Ammfeina. En som sòcies fundadores. Ara, la salut mental està molt present a l’agenda política i també a nivell social. Però, quan vam començar, érem poques les entitats que ens dedicàvem a aquest sector i vam creure oportú la creació d’una federativa que es dediqués a donar-nos suport en la defensa de drets i en la creació d’oportunitats per aquestes persones.

2.- Heu implementat alguna innovació en la vostra manera de treballar arran de la pandèmia? Heu vist incrementar les usuàries?

No podem dir que la pandèmia ens hagi modificat la nostra manera de treballar, si bé és cert que la pandèmia ens va posar sobre la taula algunes coses que potser ja havíem detectat però que, amb el dia a dia, havíem deixat de racó. Per exemple,
només el 23% de les nostres persones treballadores amb problemes de salut mental tenien una competència digital bàsica durant la pandèmia, el que ens fa dificultar algunes de les nostres tasques. Ara, però, la competència digital bàsica de les mateixes està sobre el 70%. Ho hem aconseguit gràcies a la figura de l’agent digital, persones amb problemes de salut mental però altament competents en aquesta matèria i que donen suport a tothom que els hi ho demani. Pel que fa a l’increment d’usuàries, per desgràcia en el nostre cas, fa anys que veiem com la problemàtica de salut mental creix. I sempre que hem pogut hem alertat sobre aquesta progressió però no ha estat fins la pandèmia que el tema de la salut mental ha entrat a l’agenda política. Per a nosaltres, potser, la diferència més important entre abans i desprès de la pandèmia, és que ha augmentat el número de persones amb problemes de salut mental, que venen per iniciativa pròpia. Abans, allò més majoritari era la derivació de la persona pel seu centre de salut mental de referència.

3.- Com han repercutit aquestes dues crisi a la vostra entitat? Com us ha afectat? Heu hagut de reduir algun servei? Heu implementat alguna mesura de contenció?

Les dues crisis han impactat força en la nostra entitat, com a la majoria d’entitats del tercer sector. D’una banda, la pandèmia ens va provocar una baixa d’ingressos importants, tot i que nosaltres vam decidir no fer cap ERTO i tancar l’any en negatiu. Vam considerar que la situació de pandèmia no podria recaure en les nostres persones treballadores i vam pactar un sistema de compensació d’hores a canvi de pagar els salaris en la seva totalitat. La mesura fou molt ben rebuda per les persones treballadores de l’entitat. A més, vam establir un sistema de comunicació directa amb totes les persones treballadores per explicar-los dia a dia les decisions del comitè de crisi que havíem constituït que també ha estat molt agraït i que avui encara mantenim amb les reunions de l’equip de direcció.
En relació amb la crisi derivada dels sobrecostos energètics i alimentaris ens ha afectat més com a entitat. Per exemple en la dificultat de repercutir aquests increments en la facturació als clients de les nostres línies de negoci. També és cert que algunes de les nostres persones treballadores amb problemes de salut mental ens han demanat ajuda.

4.- Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Per a nosaltres els tema més important en relació al nostre àmbit d’actuació és establir de manera clara i consensuada amb el sector de la inserció laboral quin és el model d’inserció laboral per als col·lectius amb especials dificultats i risc d’exclusió social que es vol, definir-lo i dotar-lo dels recursos necessaris per a desenvolupar-lo, assegurar que les persones que ja estan treballant en l’actual model no es vegin afectades pel canvi, i tenir present el que pensen els stakeholders i com implicar-los, entre d’altres temes. En definitiva, si cal una reconversió d’aquest sector cal que es faci amb temps, amb els recursos adequats i amb els objectius clars.
Un altre tema cabdal és finalitzar amb el sistema de finançament mitjançant subvenció del nostre sector i del tercer sector en general. Pensem que és un sistema que ens fa més precaris i que, a més, dificulta molt la gestió del dia a dia.
I per últim, però no menys important, des del nostre punt de vista, és la necessitat de reconèixer salarialment la tasca de les persones professionals del tercer sector.

5.- Quins creus que són els 3 principals reptes del tercer sector social a Catalunya a data d’avui?

Els reptes són diversos. Vivim en un moment definit com a BANI, les sigles són en anglès però volen dir moments fràgils, ansiosos, no lineals i incomprensibles. Això vol dir que el tercer sector ha d’afrontar molts reptes.

Per a nosaltres uns dels més importants són la millora de l’anàlisi, de l’estratègia negociadora i també la millora en l’estratègia litigiosa, en el sentit de tenir un enfoc planificat en la defensa de les entitats del sector i de les persones vulnerables.
El tercer sector necessita empoderar-se i utilitzar les vies necessàries i legals per assolir els seus objectius o bé per evitar discriminacions flagrants o males praxis. Un exemple és el recurs presentat precisament per La Confederació contra una licitació de la Generalitat que negava a les entitats d’inserció laboral de col·lectius vulnerables a presentar-s’hi. En aquest recurs han quedat clar dues coses: que La Confederació és una entitat amb capacitat per presentar demandes en defensa de les seves entitats associades, cosa que havia estat posada en dubte per la defensa de la GenCat i que, efectivament, la licitació era discriminatòria per les entitats d’inserció laboral. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a La Confederació i ha anul·lat aquesta licitació del Departament de Cultura per resultar discriminatòria contra les persones amb discapacitat ja que negava la possibilitat que les entitats d’inserció laboral (centres especials de treball i empreses d’inserció) s’hi poguessin presentar.