Entrevista a Aina Gutiérrez, Directora general de la Fundació Escolta Josep Carol

Notícies

BlogNotíciesEntrevista a Aina Gutiérrez, D...

Entrevista a Aina Gutiérrez, Directora general de la Fundació Escolta Josep Carol

Amb la voluntat de donar a conèixer la gran tasca que es fan les nostres entitats sòcies, aquest mes de maig entrevistem a n’Aina Gutiérrez, directora general de la Fundació Josep Carol   

Ens podeu explicar breument què és la Fundació Josep Carol, què representa i quina feina feu?

La Fundació Escolta Josep Carol (FEJC) és una organització no lucrativa de caràcter educatiu que es va crear l’any 1997 de la mà d’Escoltes Catalans, i que té com a missió promoure l’educació d’infants i joves en la ciutadania responsable, en els valors de l’escoltisme, de la generació de reflexió i pensament i del desenvolupament de projectes, serveis i recursos en l’entorn educatiu.

La proposta educativa de la Fundació es basa en la transmissió dels valors propis d’Escoltes Catalans (democràcia, laïcitat, catalanitat, coeducació, responsabilitat, compromís, respecte, esperit crític, honestedat, solidaritat, participació social i estima per la natura) mitjançant una metodologia educativa participativa que es fonamenta en l’aprenentatge des de l’acció. 

La missió de la FEJC es concreta en 3 grans línies acció:

  • El suport efectiu a l’associació d’Escoltes Catalans, un moviment de base voluntària, amb més de 6.000 joves implicades en l’educació d’infants i adolescents, que es concreta en propostes de 43 agrupacions a tot el país.
  • El desenvolupament de serveis socioeducatius, que contribueixen a aportar la metodologia escolta més enllà de les parets dels agrupaments, com són la gestió de casals d’infants i joves, els camps de treball i projectes de caire comunitari a Barcelona, Hospitalet, Montcada i Reixac, etc.. Aquests serveis educatius posen a l’infant o al jove al centre de la proposta pedagògica, i proposen un lleure alternatiu a l’oci comercial mirant de transmetre una sèrie de valors que provenen de l’escoltisme que busquen la construcció de ciutadans i persones compromeses amb el l’entorn local i la justícia global. 
  • La generació de coneixement entorn temes d’interès del món educatiu, com la publicació de llibres “Col·lecció Tambali” i de recursos pedagògics per la comunitat educativa. Tambali, és una col·lecció de recursos pedagògics pensada per facilitar la tasca del professorat, caps escoltes i monitors/es. Cada volum de la col·lecció aporta recursos i dinàmiques per a una temàtica concreta amb una proposta metodològica per a quatre etapes educatives, abraçant dels 6 als 18 anys. L’editen conjuntament Escoltes Catalans, la Fundació Escolta Josep Carol i l’Editorial Graó.

Des de la FEJC entenem l’educació com a un instrument clau per a la transformació social i col·laborem constantment diferents agents de la comunitat educativa, per tal de poder dur a terme aquesta tasca el més coherentment i coordinadament possible. Un puntal de la FEJC és la nostra escola, l’Escola FORCA, que desenvolupa la formació inicial i contínua d’educadors i educadores per contribuir a la realització d’activitats amb infants i joves. Amb 40 anys d’experiència l’Escola, reconeguda per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, es basa en la pedagogia de l’acció: fer de l’experiència i l’activitat els principals motors de les sessions formatives per tal que l’aprenentatge sigui més significatiu.

Des del curs 2006-07 i fins el 20-21 gairebé 20.000 alumnes s’hi han format, amb un total de gairebé 60.000 hores de formació i més de 1.000 cursos i monogràfics impartits.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la Covid-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

La nostra activat és va veure tallada de soca-rel de manera sobtada, com a molts altres sectors i per a la resta de la població. Va suposar una vulneració del dret al lleure, posant de manifest que no es confiava en les condicions de seguretat que les entitats podien oferir, obligant a reconvertir les estones de lleure en espais virtuals, on el mètode escolta, que es basa en la generació de vincles afectius, la formació en valors i actituds, i en el contacte i la vivencialitat, evidentment no va ser possible, ni és possible fer-ho, virtualment. 

Aquesta virtualitat va posar de manifest, també, les desigualtats en les condicions de vida de les persones i infants i la bretxa digital que separa la possibilitat de passar, o no, estones de lleure. 

El lleure, però, va ser un dels primers sectors que va obrir portes. Casals i campaments, després d’estar 3 mesos tancats, van obrir, seguint tots les protocols i normatives, canviants constantment, cosa que va suposar un evident sobre esforç per part de direccions, de monitors i monitores. Aquell estiu, el del 2020, va ser un respir per infants i famílies després de gairebé 3 mesos d’estar tancats a casa. 

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Si ho haig de resumir només en 3 temes diria que en primer lloc s’han d’habilitar polítiques que vetllin per l’accés universal al lleure, no només perquè hi ha moltes famílies amb dificultats econòmiques que no poden fer front al lleure dels seus infants i joves i la manca de referents sobre el lleure a barris on no n’hi ha, o n’hi ha de molt escassos. Naturalment aquestes polítiques d’accés universal al lleure educatiu han d’anar acompanyades de mesures de conciliació laborals per a les famílies, que són diverses, monoparentals, nombroses, que fan jornades llargues o treballen en cap de setmana i festius, entre d’altres. 

Es tracta, doncs, d’apostar clarament, administració i societat, per prioritzar polítiques que posin a les persones al centre, als infants, als adolescents i als joves, i que vetllin per la seva salut emocional i mental, que no són el futur, sinó que ja són el present. 

En segon lloc demanaríem un reconeixement públic de l’escoltisme com a eina educativa i transformadora, així com una protecció i reconeixement real de l’associacionisme educatiu de base voluntària, que no deixen de ser instruments de transformació i de lluites col·lectives de transformació socials.

I en tercer i últim lloc reclamem unes condicions de vida dignes pel jovent: feina, accés a l’habitatge… La majoria de moviments de transformació social estan liderats per jovent implicat en el canvi i la transformació social, i per tant és imprescindible que tinguin unes condicions de vida dignes, en definitiva contra la precarietat dels joves en tots els sentits. I, com a punt de reflexió important, lligat amb aquesta visió que exposem, demanem que s’acabi amb d’adultocentrisme, la mirada adulta que impregna les polítiques de joventut, i que no té en compte aquest segment de la societat, els joves, a l’hora de decidir-les.

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

Fa setmanes s’entrava al registre del Parlament l’esperada Llei del Tercer Sector Social de Catalunya, que regularà i donarà reconeixement a tot el sector. Necessitem doncs que s’apliqui aquesta llei i la Llei d’Acció Concertada que garanteixi i doni estabilitat a un model de col·laboració publicoprivada en la prestació dels serveis socials de qualitat. 

En segon lloc, el conjunt del sector necessita un adequat sistema de finançament, que interpel·la tant al sistema de concertació, com també a les subvencions, convenis i contractes. 

I en tercer lloc, millorar el diàleg amb el món dels sindical. Volem millors sous i millors condicions laborals per als nostres treballadors i hem de compartir estratègies i objectius amb els seus representants per avançar en aquesta direcció.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

Comptar amb el paraigua d’una organització empresarial social com La Confederació és clau per mostrar-nos com un sector social unit, fort i amb capacitat per fer incidència de forma conjunta. Cada una de les entitats que en formem part tenim la nostra pròpia problemàtica i idiosincràsia, és clar, però també compartim inquietuds, necessitats i reivindicacions. I, sobretot, compartim valors i actituds. Si batallem plegats som més susceptibles de ser escoltades i, en definitiva, de resoldre favorablement les problemàtiques que arrossega el Tercer Sector Social des de fa dècades. Cal estar alineats, treballar en xarxa, compartir experiències, aprendre els uns dels altres i establir una estratègia conjunta d’incidència que ens representi a tots. Això només es pot fer formant part d’una patronal com La Confederació, que ho coordini, ho gestioni i ho lideri amb el compromís i professionalitat que ho fa.