Entrevista a Francisco Villegas, president d’AMMFEINA: inclusió social i laboral de les persones amb problemàtica de salut mental

Notícies

BlogNotíciesEntrevista a Francisco Villega...

Entrevista a Francisco Villegas, president d’AMMFEINA: inclusió social i laboral de les persones amb problemàtica de salut mental

Amb la voluntat de donar a conèixer la gran tasca que es fan les nostres entitats sòcies, aquest mes entrevistem a en Francisco Villegas, president d’AMMFEINA, agrupació d’entitats d’iniciativa social que promouen la inclusió social i laboral de les persones amb un problema de salut mental

 

Ens podeu explicar breument què és AMMFEINA, què representa i quina feina feu?

AMMFEINA és una associació sense ànim de lucre que des del 2005 agrupa i representa les entitats d’iniciativa social de l’àmbit català que promouen la inclusió i la no exclusió social i laboral de les persones amb un problema de salut mental.

Enguany som la suma de 31 entitats del territori català que faciliten recursos, programes i serveis a persones amb problemes de salut mental, fonamentalment, en cinc àmbits d’actuació: prevenció, inclusió laboral, formació, millora de l’ocupabilitat i habitatge. Tots amb dues intencions clares i que són transversals a totes les entitats: facilitar l’accés a drets i la viabilitat del projecte de vida independent de les persones.

La punta de llança d’AMMFEINA sempre ha estat la inclusió laboral, però és evident que per a això no només cal iniciar processos per facilitar oportunitats laborals, sinó que cal treballar per l’ocupabilitat de la persona i per la seva formació i, en un sentit més integral, per a la promoció de la seva autonomia.

 

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

És innegable que certes situacions provocades per la pandèmia (interrupcions dels itineraris formatius o laborals, aïllament, restriccions de la mobilitat, gestió de la incertesa en tots els àmbits de la vida quotidiana, etc.) han tingut un impacte significatiu sobre la ciutadania. I les persones amb un problema de salut mental no són una excepció.

Ho ressalto perquè en el seu cas i en contra de la creença general, l’impacte no ha estat tant sobre el problema de salut mental, que el podríem situar en uns paràmetres similars als de la resta de població, sinó sobre les característiques de vulnerabilitat socials prèvies. Aquestes sí que s’han vist agreujades i preveiem que es mantinguin en el temps. Per això el repte que tenim és  oferir els suports necessaris per entomar les conseqüències posteriors a la pandèmia: atur, precarització laboral, canvis en els models productius i socials, digitalització de la vida quotidiana, manca de recursos, transformació dels entorns de relació social, etc.

 

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Un dels nostres objectius és, sens dubte, aconseguir que les polítiques públiques reconeguin la singularitat de la salut mental i, en conseqüència, que entenguin les entitats representatives del sector com ara AMMFEINA com a interlocutores vàlides en els espais de representació política i pública. 

Alhora, des del convenciment que per assolir una igualtat d’oportunitats d’accés al mercat de treball i a l’habitatge és necessari promoure mecanismes que corregeixin les desavantatges inicials de certs grups de població, entre elles les persones amb problemes de salut mental, perquè només així tindrem una participació ciutadana en condicions equitatives, volem que s’estableixin i es despleguin mesures concretes i efectives d’acció positiva per a aquestes persones en el marc dels diferents recursos i regulacions normatives.

El tercer tema clau, però no el menys important, seria aconseguir revertir la situació d’infrafinançament crònic dels serveis de cartera que fa més de 10 anys que dura. Això permetria la millora de les condicions laborals dels professionals que hi treballen i evitaria en greuge del sector socials envers d’altes. En definitiva permetria retenir els professionals del sector i facilitaria la sostenibilitat de les entitats que presten uns serveis que, no ho oblidem, són de responsabilitat pública.

 

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

Cal un reconeixement del Tercer Sector social de Catalunya com un agent social i econòmic. L’Estat del Benestar no es pot conceptualitzar ni concebre sense l’aportació del Tercer Sector i aquest reconeixement implica, mes enllà de ser tingut en compte com a interlocutor clau i rellevant en les polítiques públiques, la seva sustentació dins d’un marc normatiu que el reguli i que articuli drets i obligacions.

No obstant, aquest reconeixement no ha de quedar reflectit únicament en la norma i en l’espai d’interlocució, sinó que ha d’anar acompanyat d’estratègies públiques de finançament que permetin la sostenibilitat dels serveis que presten les diverses entitats i organitzacions socials de manera complementària a la responsabilitat pública.

El Tercer Sector Social, per la seva banda, ha de sustentar el seu rol en un eficient i eficaç treball col·laboratiu entre els diversos agents representatius dels diversos col·lectius i àmbits i que optimitzi les seves estratègies d’incidència i interlocució.

 

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

La Confederació és una aliança clau en tant que ens permet compartir anàlisi i estratègies d’acció d’interlocució amb entitats d’altres àmbits sectorials i identificar aquells elements comuns i transversals.

Share on twitter
Share on linkedin