Entrevista a Gemma Garcia, presidenta d’UCCAP (Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)

Notícies

BlogNotíciesEntrevista a Gemma Garcia, pre...

Entrevista a Gemma Garcia, presidenta d’UCCAP (Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)

Amb la voluntat de donar a conèixer la gran tasca que es fan les nostres entitats sòcies, aquest mes entrevistem a la Gemma Garcia, presidenta d’UCCAP, una entitat federativa que agrupa als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Catalunya

 

Ens podeu explicar breument què és la UCCAP, què representa i quina feina feu?

La Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (UCCAP) és una entitat federativa que agrupa als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). A Catalunya, el servei d’atenció precoç és un servei social d’atenció especialitzada del Sistema Català de Serveis Socials, integrat en la cartera de serveis del Departament de Drets Socials.

Els CDIAP atenen a tots els infants que pateixen algun trastorn del desenvolupament o està en situació de risc. El servei ofereix un conjunt d’actuacions de caràcter preventiu, de detecció, de diagnòstic i d’intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinari, que s’estén, en un sentit ampli, des del moment de la concepció fins com a màxim que els sis anys, abastant, per tant, l’etapa prenatal, perinatal, postnatal i petita infància, a més d´oferir suport a la criança durant els primers anys de vida.

L’any 2020 es van atendre 40.025 infants, el 10% dels menors de 6 anys de Catalunya a 97 centres, sectoritzats territorialment arreu del territori. Equips multidisciplinaris i especialitzat en infants petits i les seves famílies, que treballen des d’un model interdisciplinari, i entenen a l’infant d’una manera global i integral.

Els nostres objectius són:

  • Consolidar una xarxa assistencial pública del Servei d’Atenció Precoç en el territori de Catalunya, amb identitat pròpia i diferenciada d’altres xarxes.
  • Representar, legalment, als CDIAP davant les administracions públiques i Institucions en totes aquelles qüestions que els afectin de manera col·lectiva, com són la negociació de convenis, concerts, etc.
  • Col·laborar amb els diferents òrgans de decisió política en l’elaboració de les normatives legals en matèria d’Atenció Precoç.
  • Homogeneïtzar el marc teòric i tècnic dels CDIAP, tot respectant l’adaptació de cada centre a les singularitats demogràfiques i geogràfiques de la zona d’atenció assignada.
  • Potenciar models de gestió dels centres que fomentin la qualitat assistencial, l’eficàcia i l’eficiència.
  • Oferir als CDIAP serveis col·lectius complementaris com assessorament, tramitacions, informació, etc.
  • Desenvolupar plans de formació professional permanent.

 

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

En el cas dels CDIAP la situació derivada de la pandèmia i l’aplicació de les mesures de protecció sanitària enfront de la COVID-19 van obligar a entitats i professionals a reajustar la nostra pràctica assistencial de forma substancial. Davant el tancament dels centres i la no possibilitat d’atenció presencial, la xarxa d’atenció precoç va demostrar una capacitat enorme de flexibilitat, de pro activitat i responsabilitat vers els infants i llurs famílies, “reinventant” les estratègies de suport i donant eines per acompanyar als més petits durant els mesos de confinament.

Un cop la situació millora i els centres obren de nou les portes, els CDIAP reactiven amb força la seva pràctica habitual; per a nosaltres l’atenció precoç és primordialment presencial, no entenem una altra manera de treballar amb criatures tan petites que no sigui presencialment, de forma directa i amb la família.

La represa de l’atenció i el que vàrem aprendre durant el confinament ha fet incorporar, potser, noves eines de treball telemàtic que molt probablement quedaran instaurades, com la possibilitat de trobades en línia, de gestionar el treball indirecte mitjançant teletreball, o incorporar noves tecnologies en certs aspectes de la intervenció.

Però… com a afectat als infants i les seves famílies? Al mes de juliol 2020, de forma conjunta UCCAP i ACAP (Associació de Professionals d’Atenció Precoç) varen publicar un estudi realitzat amb una enquesta a gairebé 4000 famílies on els resultats varen posar de manifest la situació familiar dels infants atesos per la xarxa CDIAPs de Catalunya i l’afectació dels canvis produïts durant el confinament en el seu desenvolupament global afectant el seu benestar general i en alguns casos agreujant situacions prèvies a la pandèmia. El 43% dels infants han presentat dificultats emocionals i de comportament, un 24% han patit alteracions de son i un 14% ha mostrat dificultats d’alimentació.

Un cop iniciada l’activitat presencial als centres es detecta un substancial increment de les demandes durant el darrer trimestre 2020 i primer semestre del 2021, provocant una saturació de la xarxa, incrementant temps d’espera per iniciar valoració i/o tractaments, reduint freqüències assistencials, afectant les tasques preventives i detecció dels serveis i forçant la priorització dels casos a atendre segons criteris recollits al Decret d’Atenció Precoç. S’evidencia, doncs, una manca de recursos per fer front a la situació d’agreujament en la salut mental dels infants menors de sis anys i llurs famílies. Un repte difícilment assumible per les entitats i els professionals, sense els recursos necessaris. Equips que han demostrat un cop més la seva implicació, responsabilitat i clara vocació social a l’hora de fer front a una situació d’excepcionalitat com la viscuda.

 

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

En primer lloc situar la primera infància a l’agenda política i prioritzar les polítiques de suport als infants i les seves famílies en aquesta etapa. El període del naixement fins als sis anys és cabdal pel nostre desenvolupament, especialment els primers mil dies de vida, tot i això sovint les necessitats de les persones més petites queden silenciades. Tenim tendència a la visió que ens ofereix l’adultocentrisme, que no és capaç de mirar al seu entorn i veure el lloc que correspon als infants i visualitzar-los com el futur de la nostra societat.

Segon, dotar de recursos necessaris la xarxa de serveis especialitzats de 0-6 anys, especialment la xarxa d’Atenció Precoç com el recurs públic de referència a Catalunya. Valorar les necessitats dels serveis i incorporar millores que permetin executar les accions previstes al Decret AP 261/2003, on més enllà de l’atenció a les dificultats del desenvolupament (diagnosticar i intervenir) es detalla la importància de prevenir, detectar i donar suport a la criança en aquestes franges d’edat.

En tercer i darrer lloc, cal millorar la coordinació interdepartamental i el treball en xarxa entre els agents socials, sanitaris i educatius, per tal d’optimitzar els serveis ja existents donant les eines necessàries per executar els objectius que li corresponen. És un acte de responsabilitat col·lectiva planificar i repensar el sistema d’atenció a la infància des d’una mirada global per fer un ús responsable i eficient dels recursos públics.

 

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

Considerem que entre les principals línies estratègiques de treball i acció que té per davant el Tercer Sector Social a Catalunya està vetllar per la gestió responsable i de qualitat dels serveis d’atenció a les persones, a més de treballar per un sistema de finançament i optimització dels recursos públics.

Cal també garantir una ocupació estable i de qualitat, donant la visibilitat que es mereix a la tasca dels col·lectius de professionals del nostre sector i lluitar pel seu reconeixement.

I en darrer terme, treballar per a la incorporació de millores en el sistema de provisió de serveis, treballant cap a propostes legislatives que regulin un marc de relació clar i segur.

 

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

La Confederació és un espai de treball col·lectiu, de construcció de coneixement i de responsabilitat de les entitats que hi formen part, on l’UCCAP si sent representada i treballa de forma conjunta per la millora del Tercer Sector Social i d’aquells col·lectius més vulnerables. L’entitat ens proporciona també un entorn de seguretat i de lluita per allò que ens sentim propi i forma part de la nostra manera de ser i fer: som sector social, tenim una clara vocació social i volem seguir construint plegats.

 

Compartició en twitter
Compartició en linkedin