Ens podeu explicar breument què és la FEDAIA, què representa i quina feina feu?

La FEDAIA és la federació que agrupa, a Catalunya, el conjunt d’entitats que treballen amb la infància, l’adolescència, la joventut i les famílies més vulnerables. La federació està formada per 102 entitats -associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions- que atenen més de 310.000 infants i adolescents i a 90.000 famílies a través de serveis en l’àmbit de l’acció social.

Nascuda l’any 1996, per iniciativa de les seves entitats sòcies, les 102 entitats d’iniciativa social que la componen i la FEDAIA tenen la missió d’avançar en els drets de la infància i afavorir la igualtat d’oportunitats. Som entitats d’arreu de Catalunya que, a través dels nostres serveis, realitzem una tasca socioeducativa i garantim la prevenció de situacions de risc de la infància, l’adolescència i la joventut, així com la seva protecció, treballant conjuntament amb les seves famílies i la seva comunitat.

FEDAIA és una organització que treballa des de la mirada conjunta de totes les entitats, enfortint la relació entre elles, la seva participació i cohesió amb l’objectiu de representar els seus interessos, així com els que facin referència a la defensa dels drets de la infància i adolescència que viu a Catalunya, incidint social i políticament. En total representem a 3.500 professionals i 4.800 voluntaris.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

La COVID-19 ha posat encara més de manifest mancances i desigualtats que ja existien, ha incrementat les situacions de risc i de pobresa extrema de famílies per l’augment de precarietat laboral o situacions de pèrdua de treball de les persones adultes de referència. Ha agreujat vulneracions dels seus drets en necessitats bàsiques com l’alimentació, habitatge digne, escolaritat de qualitat i els espais de lleure o oci, entre d’altres. Ha fet aflorar amb més força situacions de salut mental o de malestar emocional que existien i n’ha generat de noves com situacions d’aïllament, pors i angoixes, noves addiccions, abusos a través de xarxes, etc. Ha agreujat situacions de violència i s’han incrementat les necessitats de suport en les funcions parentals o l’organització familiar.

A Catalunya hi ha prop d’un milió i mig de famílies en risc de vulnerabilitat, en una situació que ha estat creixent des de la crisi financera de 2008 i que s’ha accentuat arran de la crisi econòmica sorgida per la pandèmia actual. D’aquesta manera les entitats que realitzen serveis d’atenció a aquestes persones es troben amb un volum de feina molt més gran i uns recursos insuficients. En alguns casos amb regulacions i partides pressupostàries que no responen a la realitat actual atès que són vigents des de fa 10 anys.

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Potser 3 temes claus se’ns queden curts, per tant us n’assenyalem un llistat dels que considerem prioritaris i pendents. Si que els podríem englobar en 4 drets fonamentals que caldria prioritzar i no oblidar: el dret a la igualtat d’oportunitats; el dret a la família, a la prevenció i a la protecció; el dret a la participació i dret a l’accés a la salut.

Considerem prioritari poder garantir la igualtat d’oportunitats i els drets de la infància i joventut en temes diversos, sobretot quan parlem de la infància vulnerable, s’ha d’elaborar una estratègia catalana per eradicar les situacions de pobresa en la infància i joventut i universalitzar l’atenció a la petita infància. Garantir els estudis postobligatoris per a la joventut en situació de risc. Garantir l’accés a serveis de salut mental adequats, a les TIC i a Internet que eviti més escletxes.

També és prioritari el desplegament dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa en clau preventiva, l’actualització de la cartera de serveis socials amb la incorporació de serveis bàsics que no hi surten, treballar un decret de tarifes que reconegui el cost actual dels serveis definint escandalls de costos clars i poder garantir itineraris d’emancipació per a les persones joves en situació de risc o d’ex tutela.

Des de FEDAIA volem traslladar a les administracions que per sortir de la crisi actual, per tal de garantir el dret d’igualtat d’oportunitats i no deixar ningú desprotegit, cal un impuls ferm en polítiques socials destinades a la infància i l’adolescència per tal que no quedin enrere en els plans de recuperació. La implementació del Pla de Millora del Sistema d’Atenció a la Infància, l’adolescència i les seves famílies, amb dotacions pressupostàries reals que ho possibilitin.

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

En un moment on estem en un context força complicat per gestionar i, sobretot, quan del que es tracta és de mirar de trobar fórmules per fer més just l’espai que compartim. Sabem que els temps de canvi, normalment, solen obrir escletxes importants entre els que poden seguir les transformacions que se’n deriven i els qui queden enrere. Per tant com a primer repte ens toca acompanyar a aquelles persones que viuen situacions o en contextos generadors de més risc de quedar-ne enrere, de quedar al marge de la nova realitat i de les oportunitats que ofereix.

Aquí sabem que el Tercer Sector Social hi té el seu ADN i el seu principal repte. Per això cal traslladar als poders públics quines han de ser les prioritats polítiques que han d’evitar una escletxa que, per a moltes persones, pot convertir-se en un mur infranquejable. Perquè creiem fermament que les desigualtats no poden marcar de manera irremeiable el futur de la infància i l’adolescència, i en això totes hi hem de posar tot l’esforç i determinació.

Com a segon repte estem parlant de serveis públics gestionats per un Tercer Sector Social que ha demostrat sobradament ser aliat de les administracions en la provisió de serveis amb la màxima qualitat, amb vocació de servei públic i sense afany de lucre. Per tant ens cal garantir la sostenibilitat de les nostres entitats, millorar les condicions de treball de les professionals que hi treballem, i fonamentalment, assegurar la qualitat i viabilitat d’uns serveis dels quals les administracions públiques en són les darreres responsables.

I finalment com a tercer repte apuntaríem al nivell legislatiu. Hem d’assolir unes eines que ens permetin el que anteriorment hem anat apuntant, i centrar els nostres esforços en un triple marc legislatiu imprescindible: la Llei d’Acció Concertada, la Llei d’Economia Social i Solidària i la del Tercer Sector Social, són importants i necessàries. Però per FEDAIA sens dubte la d’Acció Concertada serà una llei que suposarà un canvi de paradigma en el model de col·laboració entre les administracions públiques i el sector social i que tindrà un impacte directe i immediat en les entitats que gestionen serveis. La desmercantilització dels serveis d’atenció a les persones és un compromís d’aquest Govern que cal fer realitat sense més demores ni excuses.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

Un element clau es poder fer d’altaveu unitari cap a una realitat sovint menystinguda pels poders públics a nivell d’inversió o d’explicació de la feina feta. Som una de les tres potes d’un estat del benestar que per poder tirar endavant ha de trobar un equilibri que sabem que actualment no hi és. Una pota la Social, la que té a veure amb l’atenció a les persones, que ha de poder ser tan forta com Salut i Educació, per tirar endavant com a societat.

Poder reclamar de manera conjunta un salt qualitatiu i quantitatiu com a sector, que permeti unes millors condicions dels serveis públics que contempla, i que necessàriament ha de redundar en una millora en l’atenció de les persones que acompanyem (sovint ja ho tenen prou difícil com per no garantir unes igualtats d’oportunitats reals) i una millora clara en les condicions dels professionals que hi treballem, equiparant les condicions d’aquests als altres àmbits i a la mateixa funció pública (igual feina, igual salari).

Finalment La Confederació per FEDAIA és una aliança clau en tant que ens permet compartir anàlisi i estratègies d’acció i d’interlocució amb entitats d’altres àmbits sectorials i identificar aquells elements comuns i transversals que hem de posar sobre la taula del debat polític i social. On la unitat fa la força, sobretot si ens la creiem i la practiquem.