La FEATE és una Federació que aglutina entitats del tercer sector que dediquem la nostra mirada, esforços i energies a l’acompanyament de l’envelliment. Ho fem mitjançant la prestació de serveis de residència assistida, de centres de dia (atenció diürna), de l’atenció domiciliaria i altres serveis d’atenció comunitària. En l’actualitat la FEATE compta amb 60 centres associats en tot el territori de Catalunya.

Com a Federació vetllem perquè la veu i la singularitat de les entitats socials no quedi desdibuixada dins d’un sector en que la major part d’empreses prestadores de serveis pertanyen a  l’àmbit mercantil atès que durant dècades, aquests serveis han estat vistos com  a negoci. Des de FEATE volem preservar la mirada de servei públic i comunitari que pensem que ha de contribuir a la millora de l’atenció que rebem al final de la nostra vida.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la Covid-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

Malauradament la pandèmia en el seus inicis va deixar un fort impacte en el col·lectiu de persones grans que atenem en l’àmbit residencial. Les xifres son esfereïdores i,  tot i que la incidència ha estat variable d’unes entitats a d’altres, d’uns centres a d’altres, les pròpies característiques de la pandèmia, la manca d’informació i les característiques dels serveis que prestem van afavorir que fóssim un dels col·lectius amb major afectació.

Després d’aquella primer onada i la reacció de tot el sector s’han pogut frenar els contagis extensos i s’han pres totes les mesures de contenció que va aconsellar l’administració. Tot i això, els efectes col·laterals de la pandèmia han estat devastadors atès que  les persones que atenem no solament s’han vist afectades degut a la seva gran fragilitat física, sinó que han patit les devastadores conseqüències d’un aïllament preventiu que també ha afectat al seu món de relacions. Els serveis residencials s’han hagut de repensar quasi en la seva totalitat.

La pandèmia ha posat de manifest algunes mancances del sistema com per exemple, quelcom que veníem denunciant des de fa anys des de FEATE, la deixadesa de funcions en molts territoris per part de l’àmbit de Salut. S’ha fet evident que aquesta era una baula molt dèbil del sistema i que s’ha trencat a l’embat de la pandèmia. A començaments del mes d’abril  de 2020 el Departament de Salut va assumir una responsabilitat que no hagués hagut d’abandonar mai anteriorment i que una vegada acabi l’episodi de pandèmia esperem que no torni a abandonar. Les persones que atenem a les residències tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà: ser atesos des d’una estructura pública sanitària de qualitat.

Pensem que alguns dels canvis que s’han hagut d’implantar a les residències per atendre de forma adequada a les persones que hi viuen, quedaran com a millores, i esperem que totes les mesures que estem mantenint d’aïllament i protecció puguin desaparèixer quan les autoritats sanitàries ens puguin oferir més garanties de control de la pandèmia.

Avui per avui el nostre sector és un sector segur però no és un sector on visquem amb normalitat.

 Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Sense cap mena de dubte hem de treballar en el reconeixement del col·lectiu de les persones treballadores del sector. La millora de les condicions laborals és un tema pendent que cal abordar amb urgència. Els moviments que veiem darrerament no pensem que estiguin seguint una línia adequada ja que deixarien fora de les millores a una gran part de persones treballadores,  d’entitats i d’empreses prestadores dels serveis. En aquest sentit pensem que la Generalitat no ha gestionat de forma eficient la seva capacitat d’influència.

Pensem que l’administració ha d’apostar per un model d’atenció comunitària desenvolupat en col·laboració amb les entitats socials sense ànim de lucre. Aquest model ha d’establir el marc i els paràmetres d’atenció  a les persones en situació de dependència, amb l’objectiu que la inversió i els fons públics es destinen íntegrament a l’atenció de les persones i als costos raonables que han de tenir aquests serveis. La proposta d’acció concertada que s’ha impulsat des de La Confederació i que compta amb el suport d’altres plataformes del sector social ha de ser l’eina que permeti complir amb aquests objectius de sostenibilitat i equitat social. Els paràmetres de l’atenció a les persones del nostre sector s’han de definir amb un clar sentit d’absència de lucre.

L’administració pública ha de donar compliment al seu compromís amb el sector sense afany de lucre com a principal actor en la prestació de serveis a les persones, i això vol dir aprovar la Llei d’Acció Concertada, que compta amb el suport de les dues plataformes representatives del sector,  La Taula i La Confederació.

 Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

Posar de relleu el paper que tenen les entitats del Tercer Sector com a força innovadora en l’àmbit social. Hem de ser capaces de liderar la transforació que demanda el nostre entorn social i per això el que ens cal és més cohesió com a sector, superant discrepàncies i visions partidistes.

 Convèncer  les administracions públiques que som els millors socis, els més necessaris i imprescindibles per a la prestació dels serveis d’atenció a les persones.

Donar a conèixer a la societat en general el gran valor que aportem a la mateixa ja que som fruït de les seves iniciatives i responem a criteris de professionalitat, eficàcia i eficiència.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

La Confederació és un altaveu per a les entitats que formem part del Tercer Sector Social de Catalunya, on podem, a través de les entitats Federatives, fer arribar les nostres inquietuds, dificultats, projectes i innovació social per a que puguin ser escoltades per la societat en general i l’administració en particular.

Hi ha nombroses iniciatives als territoris, que responen a demandes concretes de la societat civil, a necessitats de la societat que son recollides, analitzades, i resoltes per entitats d’iniciativa social no lucrativa, per empreses de l’economia social, que tenen els seus objectius centrats en l’aportació a la societat i no en el lucre d’uns quants. Aquesta resposta social a les necessitats de la pròpia societat cal protegir-la, cal visibilitzar-la, cal tenir-la en consideració perquè te un valor més enllà de les xifres. Te valor per si mateixa com aportació i innovació social. Diu molt a favor de la maduresa de l’entorn social d’on sorgeixen aquestes iniciatives.

Entitats com La Confederació on convergeixen entitats i federacions que representem diversos sectors socials, son també l’oportunitat d’enriquir-nos mútuament per vestir i construir una visió global de la trajectòria de vida de les persones, superant les compartimentacions en què tradicionalment s’han ordenat, per part de l’administració pública, els serveis i prestacions als col·lectius més vulnerables. Tenir i disposar d’una visió global, on la vida no es percebi com a compartimentada sinó com el transcurs de vivències, experiències i circumstàncies canviants, s’ajusta millor al que necessitem les persones.