Entrevista a Nasi Muncunill, director de EL CAE, entitat que es dedica a la promoció de l’educació en el lleure i a la dinamització sociocultural

Notícies

BlogNotíciesEntrevista a Nasi Muncunill, d...

Entrevista a Nasi Muncunill, director de EL CAE, entitat que es dedica a la promoció de l’educació en el lleure i a la dinamització sociocultural

Amb la voluntat de donar a conèixer la gran tasca que es fan les nostres entitats sòcies, aquest mes entrevistem a en Nasi Muncunill, director de EL CAE, entitat sense ànim de lucre que es dedica a la promoció del lleure educatiu i a la dinamització sociocultural

 

Ens podeu explicar breument què és EL CAE, què representa i quina feina feu?

El CAE és una associació sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública situada a Manresa. Es va crear l’any 1984 com una escola municipal de formació d’educadors/es en el lleure i al 1987 es va transformar en l’actual associació. Amb aquest canvi es va donar continuïtat a la l’escola de formació, ampliant-ne els àmbits, i complementant-la amb l’organització d’activitats de dinamització ciutadana, amb la gestió de projectes i equipaments juvenils i amb la gestió de serveis educatius i de lleure. Totes aquestes activitats es duen a terme, majoritàriament a Manresa, al Bages i a les comarques de la Catalunya Central.

Al 2008 es va crear la Fundació La Xarranca, amb la finalitat de disposar d’una estructura més àgil i especialitzada en la gestió de serveis educatius i de lleure. Des de llavors ambdues entitats treballem de bracet, compartint propòsit, estratègia, projecte i recursos.

Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

Per a nosaltres, l’arribada de la COVID-19 va ser molt impactant, amb una aturada pràcticament total de totes les nostres activitats, cursos, projectes i serveis. Vàrem intentar reaccionar el més ràpidament possible, amb la informació, les intuïcions i les habilitats que teníem en aquell moment vàrem poder derivar una part de l’activitat a formats no presencials: formació en línia, dinamització juvenil a través de les  xarxes, acompanyament a joves a través del whatsapp…  Aquesta feina més de creativa i de re invenció de les activitats, però, va conviure amb una tasca molt dura de gestió, amb l’aplicació d’expedients de regulació, reducció de plantilla, dificultats econòmiques, incerteses personals i professionals…

Amb la pandèmia hem incorporar noves maneres de treballar, hem repensat el model organitzatiu de l’entitat i hem dissenyat un nou mapa que marcarà les prioritats estratègiques per als propers anys. Estic convençut que n’estem sortint amb un projecte més potent i amb un equip molt més implicat i cohesionat.

 

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Crec que la prioritat s’ha de centrar en el reconeixement i un major suport del Tercer Sector Social per part de les administracions. La Llei del Tercer Sector Social de Catalunya ha de ser un pas important i per això és necessari finalitzar-ne la seva elaboració i aprovació. Aquesta llei, però, s’ha de complementar amb actuacions normatives paral·leles i millores que garanteixin un major suport, estabilitat, seguretat jurídica i una simplificació de la càrrega burocràtica i documental en tots aquells espais que compartim les entitats socials i les administracions: la concertació, la contractació pública, les subvencions…

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

Destacar i fer visible el paper rellevant que té el sector i les entitats socials en el desplegament i l’execució de polítiques socials, comunitàries i d’atenció a les persones. Massa vegades les administracions ens consideren simples entitats prestadores de serveis, ens fan competir per criteris econòmics i no tenen  en compte el valor afegit en les entitats socials aportem a la nostra tasca.

Aconseguir un finançament just i una major estabilitat dels diferents serveis a les persones, sigui quina sigui la fórmula d’adjudicació. Els serveis a les persones no es poden subhastar perquè l’estalvi econòmic juga en contra de la qualitat i en aquests serveis, la feina ben planificada a mitjà i llarg termini, és una de les claus d’èxit.

Reforçar els equips professionals de les entitats, millorant-ne les condicions laborals, econòmiques i la seva estabilitat i qualificant les persones per afrontar amb més garanties la intervenció o la gestió. I també cal trobar noves fórmules que permetin incorporar persones voluntàries a les entitats.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

CAE i Xarranca som dues entitats petites, allunyades territorialment de Barcelona i que, a més a més, no participem en cap estructura de segon nivell. En aquest sentit formar part de La Confederació permet tenir una connexió molt important amb el sector tot oferint-nos la possibilitat de participar en espais de treball, coordinació, reflexió i informació.  A través de les comissions, dels butlletins, de les assemblees i dels projectes de La Confederació podem tenir una visió més global i actualitzada del sector, podem compartir les nostres inquietuds i dubtes amb persones d’altres entitats, hem pogut participar en processos d’acompanyament i millora i, també, podem disposar d’una plataforma a través de la qual canalitzar les nostres demandes i queixes.

Per dimensió i per ubicació, som conscients que de La Confederació rebem més que no pas aportem, però intentem tenir-hi un paper el màxim d’actiu.

Share on twitter
Share on linkedin