Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la Covid-19 i quin ha estat l’impacte sobre els col·lectius que ateneu i sobre els serveis que dueu a terme?

La Covid-19 ha impactat durament a les entitats. Els primers mesos van ser molt durs perquè no érem a l’agenda política, tot i estar tirant endavant tasques essencials i gestionant serveis per a un col·lectiu vulnerable, ni tampoc s’havien tingut en compte les necessitats específiques del nostre col·lectiu en els protocols. No hi havia EPIs i les entitats vam haver de fer mans i mànigues per aconseguir-los així com per condicionar els centres per garantir les mesures de seguretat, amb la despesa econòmica que això va comportar, agreujant encara més la complicada situació financera que ja patim. A més la pandèmia també ens va obligar a fer canvis tecnològics per treballar de forma remota i poder seguir prestant serveis i desenvolupant activitats, situació que va posar en evidència les carències en digitalització i TIC que tenim. Afortunadament, malgrat tot, i tenint en compte la seva especial vulnerabilitat, a nivell sanitari les persones amb discapacitat física i/o orgànica en general no han tingut massa afectacions greus per la COVID-19. Sí però s’estan veient afectades per tot el que està comportant la pandèmia a diferents nivells: retards  o aturada en tractaments sanitaris, lentitud en tràmits burocràtics per accedir a ajudes, dificultats laborals etc. 

Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Des de la nostra entitat considerem que l’agenda política ha de prioritzar el procés de transformació dels serveis i suports a les persones amb discapacitat física i/o orgànica per tal que s’ajustin a la Convenció de les Nacionals Unides i al paradigma basat en els drets humans, seguint el treball que es va iniciar amb el Pacte Nacional per a les Persones amb Discapacitat, que inclou també una revisió a fons, en clau de la Convenció, dels diferents marcs legals. I sense oblidar en tot aquest procés la participació de les persones amb discapacitat física i/o orgànica, les seves famílies i les entitats que treballem amb elles i per a elles.  Una altra prioritat en l’agenda política ha de ser treballar perquè els fons Next Generation arribin també al Tercer Sector.

Quins creus que són els 3 principals reptes del Tercer Sector Social a Catalunya a data d’avui?

 El més urgent és arribar a un acord amb el Govern per recuperar definitivament la dècada perduda en el finançament dels serveis d’atenció a les persones, amb unes tarifes adequades i suficients. Els tímids augments fets pel Govern el 2019 i el 2020 són insuficients per recuperar el finançament de les entitats i garantir-ne la seva sostenibilitat econòmica, així com per dignificar les condicions laborals dels professionals que hi treballen. I un altre repte molt necessari és avançar en una llei del Tercer Sector i d’acció concertada que garanteixi i doni estabilitat a un model de col·laboració publicoprivada en la prestació dels serveis socials de qualitat, així com la sostenibilitat del teixit associatiu. Les entitats del Tercer Sector prestem un servei públic, i ho volem continuar fent, però considerem que cal un marc legal que blindi la concertació dels serveis socials que prestem, per tal que continuï sent desenvolupada per entitats sense ànim de lucre.

I per acabar, què us aporta formar part de La Confederació i com podem contribuir plegats a afrontar aquests reptes?

En l’ADN de la nostra entitat tenim la creença i la voluntat de treballar coordinadament amb altres entitats que treballen pels mateixos objectius que nosaltres perquè estem convençuts que la unió fa la força. Per això vam impulsar la federació i per això la nostra federació forma part i participa dins d’entitats de tercer nivell amb qui tenim objectius comuns. En el cas de La Confederació, ens uneix l’objectiu de la defensa davant els diferents agents polítics i socials dels interessos de les entitats que conformem el sector no lucratiu d’atenció a les persones i l’enfortiment del Tercer Sector. Una tasca que hem de seguir desenvolupant de manera coordinada totes les entitats que conformem La Confederació, amb un diàleg permanent i una participació activa, per tal que totes les realitats siguin escoltades, representades i defensades, i puguem amb la nostra força aconseguir dignificar el Tercer Sector Social, que es posi en valor allò que aportem, i enfortir-lo i refermar-lo per poder seguir desenvolupant la tasca tant important que fem pel benestar de la nostra societat. I per si algú ho dubtava, la pandèmia ho ha acabat de fer evident!