Amb la sèrie d’entrevistes “Coneixem a…” volem mostrar la tasca que fan les entitats del tercer sector social des de la base. Milers d’iniciatives i entitats que volem donar a conèixer i reconèixer, destacant el seu valor d’aportació del tercer sector social, el sector sense ànim de lucre que té cura de les persones.  

1.- Ens podeu explicar breument què és la Fundació MAP, què representa i quina feina feu i de quina entitat o federació formeu part? 

La Fundació MAP és una entitat sense ànim de lucre que ofereix suports perquè les persones amb discapacitat o en situacions de vulnerabilitat al Ripollès gaudeixin de les mateixes oportunitats per desenvolupar una vida plena, autònoma i inclusiva. Treballem en el marc d’un model d’atenció centrat en la persona i oferim suports al llarg de tota la vida en àmbits com la participació a la comunitat, la vida independent, el benestar, la feina o el desenvolupament personal.

Col·laborem molt estretament amb tota la xarxa d’entitats i institucions del territori i, a nivell més general, formem part de DINCAT, AMMFEINA, L’UCAP, l’associació IURA a nivell gironí i també la Coordinadora Catalana de Fundacions. El fet de formar part d’aquestes agrupacions d’entitats ens fa tenir més força a l’hora de fer escoltar la nostra veu, sobretot en reivindicacions conjuntes que afecten a tot el sector. També ens permet compartir recursos, com formacions, tenir un major assessorament en temes més especialitzats i, sobretot, fer un treball en xarxa per aprendre i compartir experiències innovadores i també col·laborar constantment.

2.- Com us ha canviat la manera de treballar la pandèmia de la COVID-19? Heu implementat alguna innovació en la vostra manera de treballar arran de la pandèmia? Heu vist incrementar les usuàries ?

La pandèmia ens va enganxar enmig d’un procés de canvi de l’organització que havíem iniciat a l’any 2019, per enfocar-nos totalment cap a un model d’atenció centrada en la persona.  Aquest procés de canvi comportava el trencament d’una estructura organitzativa centrada en els serveis i calaixos que ens marca l’administració, per caminar cap a una estructura molt més transversal i flexible centrada en donar resposta a les necessitats de les persones en cada moment del seu procés de vida  i no només del seu diagnòstic.

El que va fer la situació COVID va ser accelerar tots els processos que estàvem treballant,  com el de l’autogestió i autonomia dels equips, el treball transversal entre diferents serveis i equips, l’empoderament de les persones ateses i de les professionals cap a la presa de decisions o la flexibilització de l’estructura organitzativa. També afegiria que vam fer un “màster col·lectiu” en l’ús de les noves tecnologies entre els professionals que va permetre treballar de manera col·laborativa per trobar noves fórmules que ens van permetre un gran avenç a nivell terapèutic per les persones ateses. D’una situació negativa ens en va acabar sorgint un impacte positiu, tant per a l’organització, com per, sobretot, la qualitat de l’atenció a les persones.  

3.- Quins valors i punts forts creieu que té la vostra entitat i (què aporta al territori, heu realitzat algun tipus d’experiència innovadora, quin retorn social en positiu teniu…)

Estem en un territori molt petit pel que fa a nombre d’habitants, amb una població de poc més de 25.000 habitants en tot el Ripollès, i amb un dels índex d’envelliment més alt de tot Catalunya. Aquesta idiosincràsia del territori ha condicionat des de sempre el desenvolupament de l’activitat de la Fundació. L’aposta des de fa anys ha estat la de ser un motor dinamitzador i de desenvolupament de la comarca a nivell social i econòmic amb els valors de l’economia social.  

L’activitat de la Fundació es centra en donar resposta a les necessitats socials de diferents col·lectius de la comarca, persones amb discapacitat, malaltia mental, infants i joves, nouvinguts… que requereixen de suports puntuals o continuats per poder viure de manera el més autònoma i inclusiva possible.

En un territori tan petit estem atenent una mitjana de  800 persones l’any i comptem amb una plantilla que supera els 400 professionals, la meitat dels quals amb certificat de discapacitat i en situació de vulnerabilitat. Significa que som una de les empreses més generadores d’ocupació del Ripollès amb un ecosistema diversificat d’activitats econòmiques que permet donar resposta a necessitats de serveis al territori i alhora crear nous llocs de treball que ajuden a mantenir la població i captar nou talent per la comarca. Som un motor generador d’oportunitats i de dinamització econòmica i per això cooperem sempre amb tots els agents, entitats i institucions. Aquest és, sens dubte, un dels punts forts de la nostra entitat.

Una de les experiències que hem engegat els últims anys i que ens ha donat una resposta molt positiva és l’organització del Festival Inclusiu INSPIRA a Ripoll per fer possible una cultura accessible per a tothom. Una accessibilitat en tots els sentits. Aquest any celebrarem la cinquena edició i comptem amb una mitjana de 5.000 persones assistents provinents d’arreu de Catalunya. Tot un èxit, sobretot si tenim en compte que cada vegada arribem més a persones que fins ara mai havien pogut gaudir de festivals de gran format com aquest.   

4.- Des del vostre punt de vista, quins són els 3 temes clau que caldria ubicar en l’agenda política per avançar a l’assoliment dels vostres objectius?

Un dels reptes principals de Catalunya avui és el de preservar i dignificar aquesta xarxa d’entitats socials que hi ha en els territoris, que han sorgit de la iniciativa civil i que són les que estan donant resposta a les necessitats socials, des de la proximitat, el coneixement, la responsabilitat i sense ànim de lucre. Crec que aquest teixit és un tresor que s’ha de cuidar i mantenir si volem que es prestin serveis de qualitat per les persones i que siguin el màxim oberts i inclusius. Per això és molt important que a nivell d’atenció a les persones es preservi aquest model territorial, amb l’aprovació de les lleis necessàries per evitar l’entrada d’empreses privades que busquen també l’afany de lucre. És important trobar el consens necessari per aprovar les lleis que ja estan en tràmit, com la “Llei del tercer sector” i la “Llei d’acció concertada” que asseguri aquest model que tenim fins ara.

L’altre gran repte és la millora del finançament públic del sector social, del tot insuficient. En els pressupostos que finalment no s’han aprovat, la Generalitat només havia previst un augment del 5% dels mòduls i tarifes dels serveis socials, quan hauria de ser del 30% com a mínim per poder revertir la situació d’infrafinançament que arrosseguem des de fa més d’una dècada.

Un fet que lliga amb el tercer repte que és el de dignificar i fer una aposta ferma pel sector en general. Cal procurar un finançament just per poder oferir uns serveis dignes, millorar les condicions laborals als equips professionals, augmentar la qualitat de vida de les persones ateses i assegurar la viabilitat de les organitzacions socials, que són les que estan parant tots els cops.

Uns reptes que, d’entrar a l’agenda política, ens permetrien també continuar avançant en l’assoliment dels nostres propis objectius com a Fundació MAP.